El castell de Bellver

Aquest castell és un dels més originals, no tan sols per la seva planta circular, sinó també perquè s’hi conciliaren les necessitats defensives i artístiques dels monarques. El terme Bellver (bell veure), que reemplaçà l’antiga denominació de Puig de la Mesquita, correspon a un bell mirador. El seu emplaçament, avui cobert per un frondós bosc de pins, abans es dedicava al cultiu de la vinya.

Els treballs de construcció de l’edifici començaren el 1300, en el mateix moment que l’Almudaina estava sent reformada, i per això foren necessàries varies expropiacions de terreny. Es pot seguir bé el procés de construcció a partir de 1309 a través del Libre de Beilver de l’any de MCCCIX, any en el que arribaren pintors i fusters per treballar en els espais interiors de l’edifici. El 1310 ja s’havien fet les finestres, les arcades de la galeria del pis inferior, la torre de l’homenatge, el portal principal ja disposava de portes, es treballava en les portes, la galeria superior i s’estaven pintant les cambres. Des de 1311 el castell ja tenia el seu propi capellà i s’hi instal·là una guarnició de soldats fins la mort de Jaume II. El seu successor, el rei Sanç, va residir-hi en durant l’any 1314. El 1330 es documenta l’excavació del fossat que envolta el castell. Els treballs que s’anaren realitzant durant els segles XIV i XV foren de manteniment – conservació.

En el segle XVI es volgué adaptar la construcció als progressos de l’artilleria i per aquest motiu s’adaptaren les terrasses a la col·locació de canons i se sacrificaren els merlets, a excepció de les de les torres (actualment sols trobam les barbacanes de la torre de l’homenatge i el matacà que protegeix l’entrada principal). A més a més, es construí un mur exterior amb la mateixa forma que el contorn de la planta del castell.

La planta, molt original i regular, dibuixa un cercle perfecte rodejat per tres torres adossades de base semicircular, i la de l’homenatge, separada i dividida en cinc pisos, unida originàriament mitjançant un pont llevadís.

A més dels referents a l’originalitat i possibles influències sobre la planta circular del castell que poden remuntar-se a la Roma Imperial i als exponents medievals esmentats a la introducció (Restormel, Michelstetten, Montaner i el Castel del Monte), podem destacar la torre cilíndrica de l’homenatge que, segons Marcel Durliat, es pot trobar referents a l’arquitectura militar medieval del sud francès, com la tour de Constance o la tour de la Vade. La de Bellver domina especialment la porta d’entrada del castell, serveix com element defensiu i també actua com element separador de la residència reial i els llocs de guàrdia.

Podem trobar altres influències a diversos detalls del castell, com les finestres germinades, que també trobam a l’Almudaina o a la Torre dels Enagistes (Manacor), les voltes de creueria, que són similars a les de la cripta de Sant Llorenç (sota la capçalera de l’església parroquial de Santa Creu, Palma), etc.