El castell de Santueri

Des de Santanyí agafarem la carretera Ma.-14 cap a Felanitx. Passam pel petit poble de Cas Concos i després des Carritxó, poc abans d’arribar A Felanitx, hem de girar a la dreta pel camí asfaltat del castell de Santueri, que està perfectament senyalitzat. Hem de recórrer els 5,4 km per aquesta via per a arribar a la base de la fortificació, després de passar prop de les cases de la possessió del Castell.

El castell de Santueri ja existia durant la dominació islàmica. Va ser conquerit durant la segona estada de Jaume I a Mallorca, el 1231. En el Repartiment va correspondre al comte del Rosselló, Nuno Sanç. Quan aquest va morir el 1241, va passar a les mans de la corona. Al llarg del segle XIV, es van fer importants obres de reforma. Durant la Germania (1521-23), es va mantenir al costat del poder real, i va resistir el setge dels agermanats. Va ser un punt de referència en la defensa contra els corsaris, en els segles XVI i XVII. Amb el pas del temps, va perdre importància estratègica i el 1811 va ser subhastat i va passar a ser propietat privada.

Abans del portal d’entrada, es troba l’avantmuralla o barbacana, amb un portal d’arc de mig punt de llinda. Destacam la magnífica torre de l’homenatge, de secció circular, amb mènsules, espitlleres i una cúpula que es troba enderrocada. D’aquesta torre, que ocupa el vèrtex angular, surten els dos murs principals. El que mira a ponent té un coronament ametllat. L’altre mur, orientat cap al sud-est, constitueix la façana principal. Han desaparegut els merlets, però, en canvi, conserva mènsules lobulades i espitlleres. A la part superior del portal, hi ha un segon arc, que deixa un petit espai buit, de sentit defensiu. Més a la dreta de la porta, podem veure dues torres de planta quadrada, possiblement de base musulmana.

A l’interior del recinte, constituït per l’ampla superfície de la gran mola rocosa natural, troba, primerament les estades, en ruïna, abrigades a l’ombra i protecció de les muralles d’entrada. A la dreta, localitzam la part interior de les torres quadrades, amb un aljub prop de la primera. Més amunt, hi ha restes de diverses construccions, entre les quals destaca la volta mig enfonsada d’altre aljub. Una vegada arribada la part superior, el panorama és impressionant. A la part més extrema, oposada a l’entrada, hi ha altre llenç de muralla, que protegia l’angle nord del castell, que mira cap a Sant Salvador. Aquest angle fortificat es troba molt deteriorat, però encara mostra les espitlleres i el sistema de construcció anomenat d’espina de peix (amb forma romboïdal, tècnica que prové de l’arquitectura romana, dita “opus spicatum”). També trobarem dues torres de planta quadrada aïllades.