El Consell de Mallorca

Just al costat de l’Ajuntament de la ciutat, cap a la dreta, trbarem l’edifico neogòtic, seu de l’actual Consell de Mallorca. L’edificació està situada en el carrer Palau Reial, número 1 . La construcció destaca entre la resta d’edificacions per la seva majestuositat i per l’estil que va ser construït ja que no té en el seu entorn cap edifici amb les mateixes característiques.

Les obres de construcció es van iniciar el 1882 per convertir-se en la seu de la Diputació Provincial de les Illes Balears , institució creada el 1812 arran de les Corts de Cadis. Anteriorment en aquest solar es va situar l’antiga presó. El disseny de l’edifici va ser encarregat a l’arquitecte Joaquín Pavía Birmingham. A partir de 1885 es va fer càrrec l’arquitecte Joan Guasp Vicens. És un dels millors exemples del neogòtic illenc.

En la façana podem observar les quatre torres octogonals i quatre pilastres intermèdies coronades per escultures amb els escuts de cadascuna de les quatre illes majors, a més d’un conjunt d’elements característics de l’edat medieval com són els pinacles, merlets, motllures i els arcs cecs, entre uns altres, així com l’escut dels municipis que ostenten el títol de ciutat: Pollença, Inca, Alcúdia, Felanitx, Llucmajor, Manacor i Sóller. L’obra escultòrica de la façana va ser realitzada per Llorenç Ferrer i Martí.

L’escala imperial puja a la planta noble i mostra, en el primer replà, els finestrals amb les al·legories dels Illes Balears: Menorca a l’esquerra, Mallorca en el centre i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) a la dreta. La sala de sessions es caracteritza per una gran riquesa ornamental, on hi destaquen el cassetonat de fusta de roure, obra d’Isidre Ripoll, i els vitralls de temàtica relacionada amb la conquesta de Mallorca de Faust Morell.

Una vegada a l’interior de l’edifici sobresurt l’escala imperial que ens permet accedir a la planta noble. La composició d’aquesta escala és molt teatral. Destaca la inspiració en el gòtic de Guillem Sagrera (autor de La Llotja de Palma) que es poden observar en els elements del replà de l’escala. La vidriera que il·lumina l’escala és altre dels elements que ajuden a realçar-la. Aquesta és obra de Faust Morell i Ballet que va representar al·legories femenines que cadascuna d’elles representa a Mallorca, Menorca i Eivissa respectivament. A la planta noble hi destaca la sala de sessions, obra de l’arquitecte Guillem Reynés. D’ella destaquen les vidrieres, obra de Faust Morell, relacionades amb la temàtica de la conquesta de Mallorca. Altres elements a destacar són el cassetonat de fusta de la sala realitzat en roure, obra d’Isidre Ripoll. També cal destacar el mobiliari d’aquesta estada. Quan es va construir l’edifici i es va optar pel neogòtic es va fer amb totes les seves conseqüències no cenyint-se únicament a elements arquitectònics, escultòrics o pictòrics sinó que es pretengué que abastàs fins al darrer element de l’edifici. Els seients estan decorats amb personatges històrics o folklòrics portant cadascun un escut d’un municipi de les Illes Balears. En aquesta mateixa planta també hi destaca la sala de Presidència on actualment la presidenta del Consell de Mallorca realitza les audiències. En aquesta hi destaca el cassetonat neomudèjar.

L’edifici també alberga en les seves parets una important col·lecció pictòrica de pintura mallorquina de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX. Entre els pintors cal destacar a: Antoni Ribas, Joan O’Neille, Joan Bauçà, Gaspar Terrassa, Antoni Fuster, Francesc Maura, Vicenç Llorens, Faust Morell, Ricardo Anckermann, Joan Fuster, Llorenç Cerdà, Fuster Valent i Blanes Viale, entre d’altres.

Des de 1979, moment que es va repartir el patrimoni de la desapareguda Diputació Provincial, l’edifici en qüestió es va convertir en la seu del Consell de Mallorca. Actualment és la dels plens de la institució i de la seva presidència.

La institució insular és l’òrgan de govern i administració de Mallorca que gestiona importants competències. La regulació dels Consells com institucions de naturalesa autonòmica ha quedat regulada per la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia esdevinguda el 2007.