El franquisme (1939-1975)

Els anys de postguerra van ser els de la repressió cap als vençuts a la Guerra Civil. L’església va sortir reforçada amb la dictadura i va recobrar el seu pes social i educatiu.
La Dictadura Franquista va mantenir les estructures de poder tradicionals: Governador Civil, Diputació Provincial i Ajuntaments. El Governador Civil era la màxima autoritat de l’estat en la Província; la Diputació Provincial a Balears es va convertir en una institució burocràtica i poc operativa, i els ajuntaments, a partir de la Llei de Règim de Bases Locals de 1945 , van estar integrats per regidors triats pel sistema de terços. Aquests van ser: Familiar, Sindical i integrants d’associacions culturals, professionals i econòmiques.

L’economia de la postguerra va ser la del racionament i les penúries van estar a l’ordre del dia. El sector primari va patir importants dificultats a causa de les dolentes collites, el sector secundari també va patir una falta de matèries primeres i el terciari encara estava en fase de desenvolupament. Aquesta situació adversa de l’economia es va intentar pal·liar per part de les institucions amb una política d’obres públiques.

La dècada dels seixanta i setanta van ser els anys del Boom Turístic. En aquestes dècades es va produir un important increment de turistes que va afavorir el desenvolupament del sector. Al mateix temps, es va desenvolupar un auge de la construcció a causa de la necessitat de crear noves places turístiques per a allotjar als visitants. Aquest fet va comportar un creixement ràpid i desordenat que no sempre va ser respectuós amb el mediambient.

L’oposició al règim va ser bastant minoritària. El 1968 el PCE va impulsar la creació de la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO). En la primera meitat dels anys setanta van aparèixer el Partit Socialista dels Illes –PSI-, el PSOE i el Partit Socialista Popular –PSP-, entre uns altres.

Al final de la Dictadura, també cal destacar, la creació d’organismes unitaris de lluita contra la dictadura que aglutinaven les diferents forces opositores al règim. En aquest sentit cal destacar la constitució de la “Mesa Democràtica” (1972), la Junta Democràtica de Mallorca (1976), Assemblea Democràtica de Mallorca (1976) i el “Grup Tramuntana” (1975).

Els anys setanta també van suposar el final del règim. La mort del dictador esdevinguda el 1975 i l’ascens a la Prefectura de l’Estat de Joan Carles I va suposar l’inici de l’establiment d’un sistema democràtic a l’Estat Espanyol.