L’Islam

L’Islam és una religió que va néixer a la península aràbiga a principis del segle VII dC. L’any zero de l’era musulmana coincideix amb el 622 de l’era cristiana, moment en el qual Mahoma, profeta de l’Islam, va haver de fugir de la Meca a Medina. L’Islam no s’ha d’entendre com una religió semblant al cristianisme o al judaisme, ja que afecta a tots els aspectes de la vida dels musulmans i té com diferència fonamental anar lligada a la presència d’un Estat encarregat de mantenir l’ordre social musulmà. El primer Estat islàmic es crea en vida de Mahoma, però va quedar plenament consolidat i definit amb el seu successor, el seu sogre Abu Bakr.

Aquest nou Estat emprèn gairebé immediatament la conquesta de nous territoris a tal velocitat que l’any 707 ha conquerit ja tot el nord del continent africà i a partir del 711 la península Ibèrica. L’Estat islàmic únic, el califat, i tots els Estats fragmentaris que d’aquest se’n derivin es mantendran essencialment dels tributs i del control del mercat exterior i del comerç a llarga distància. Això es tradueix, en el cas de Balears, en l’existència d’un Estat més o menys llunyà que sempre té un representant que resideix a la ciutat de Palma, i que rep els tributs de les comunitats camperoles de les illes, controla el corsarisme i el comerç a llarga distància que utilitza els ports de Madina Mayurqa (Palma).

Al llarg dels segles VIII i IX es van produir una sèrie d’atacs de musulmans contra les Illes Balears. La troballa de monedes islàmiques d’aquesta època a Balears indica que els pactes eren en realitat tributaris, els habitants de les illes obstaculitzen, abans de la conquesta formal i, certament, per imposició militar, en el marc de l’Estat tributari islàmic.

La conquesta de Balears es va produir l’any 902. En aquell moment començaven a produir-se els primers símptomes de ruptura de l’Estat islàmic unitari. A Còrdova governaven els Omeyas de Damasc que, encara que ja en plena ruptura amb el califat de Bagdad, no es van atrevir a proclamar-se califes, adoptant el títol d’emir.

Una de les característiques de les societats tributàries és la facilitat amb que l’Estat canvia de grup dominant i canvien, per tant, les dinasties governants. Així, entre l’any 902 i 1229, any que es produeix la conquesta feudal catalana, les illes Balears formaran part del territori dels següents estats: Emirat i Califat de Còrdova, Taifa de Dénia-Balears amb capital a Dénia, Taifa de Balears amb capital a Madina Mayurqa (actual Palma), Estat almoràvit, Taifa independent almoràvit de Balears i, finalment, Estat almohade.

La població, majoritàriament camperola, que manté amb aquests Estats una relació estrictament tributària, pagant els seus impostos alcorànicament reglats en moneda, dóna estabilitat al sistema. El pagament en moneda atorga un alt grau d’autonomia als camperols que, a través de diverses estratègies, permeten a aquests decidir què conrear o produir i on vendre els seus excedents.

Tornant al discurs cronològic, l’any 902, quan es produeix la conquesta efectiva, les fonts escrites indiquen que les illes es trobaven molt poc habitades. De fet, les troballes arqueològiques de l’època mostren una població concentrada en els castells de Mallorca, Santueri (a Felanitx) i Alaró.

Poc després de la conquesta, comencen a produir-se onades migratòries de noves poblacions d’origen àrab i berber. S’entén per poblacions àrabs aquelles procedents d’Orient i teòricament descendents de les tribus àrabs i per poblacions berbers aquelles autòctones del Nord d’Àfrica. Aquestes noves poblacions arriben perfectament estructurades i organitzades en famílies extenses denominades comunament “clans”. El grup de clans units per relacions de parentiu, real o figurat, constitueixen una tribu. Aquests pobladors van utilitzar els seus propis noms de les seves tribus i els seus propis per a donar nom a les poblacions de Balears, gràcies a ells es coneix l’origen islàmic d’aquestes.

En la documentació posterior a les conquestes feudals apareixen dos tipus de topònims que permeten identificar poblacions. D’una banda es troben aquells que són catalanitzacions directes de noms de tribu, serveixen com exemple els topònims actuals Gomera o Vernissa, que prenen el nom dels Gumara o Marniza, tribus originàries del Nord d’Àfrica. Els clans o famílies extenses solen denominar-se descendents d’un avantpassat comú, això es plasma anteposant al nom d’aquest avantpassat la partícula Banu, que significa “fills de”. Aquesta partícula es catalanitza sota les formes “Bini” i “Beni”, donant origen a multitud de topònims, per exemple, Binissalem significaria “fills de Salim”.
Aquests grups de camperols es van establir en tot el territori de les illes en explotacions agràries denominades alqueries. Es tracta d’explotacions comunes a tot el grup camperol, que és qui decideix la fórmula d’explotació del territori.