El museu de Cabrera

Per a completar la visita arqueològica del Pla de ses Figueres s’ha d’anar al Museu de Cabrera, casal situat en el centre de la badia del port de l’illa, el vell celler de Can Feliu, que des de 1996 acull la seu d’aquest museu. Està situat prop de les cases de possessió de la família Feliu, propietaris de l’illa fins 1916, data que va ser expropiada per l’Estat.

Per accedir-hi tornam al camí i iniciam l’ascens fins a la desviació que, en direcció a la dreta, ens condueix a l’actual museu.

En aquest museu, entre altres coses, podrà contemplar-se un resum de la història de l’illa, amb un apartat dedicat al jaciment del Clot des Guix. En aquest es van trobar materials d’època vàndala i bizantina. Les restes arqueològiques d’aquest jaciment foren dels primers en documentar-se gràcies a J. Camps i els seus descobriments publicats el 1962. Es van identificar diversos objectes trobats: ceràmiques de terra sigil·lada decorades amb empremtes de palmetes, puntillat i creus bizantines; ceràmiques amb incisions fetes amb punxó després de la cuita; i ceràmiques de cuina d’època bizantina que van ser confoses amb ceràmiques d’època talaiòtica.

Però a més, també es pot visitar la sala dedicada als treballs arqueològics del Pla de ses Figueres, on es poden apreciar fotografies, plans i un audiovisual d’aquestes excavacions, així com una recreació a mida natural de dues tombes de la necròpolis i una rèplica d’un dels esquelets dels suposats monjos de cabrera.

El museu està distribuït en tres nivells per a les diferents seccions que conformen el seu contingut: arqueologia, etnografia i mitjà natural.

En la planta principal s’exhibeixen algunes troballes arqueològiques submarines procedents de vaixells naufragats en el subarxipèlag de Cabrera, sobretot dels denominats Cabrera III i VII. A l’esquerra de l’entrada principal podem observar un conjunt d’àmfores del derelicte Cabrera III de diverses tipologies, unes per contenir oli de la Bètica i de la zona de Tunis, altres de vi de la Gàl·lia, i altres de salaons de peix de la Lusitània. Aquest vaixell es va enfonsar a mitjan segle III dC, datat gràcies a la troballa de diverses monedes de l’emperador Valerià (253-260 dC). També trobam una vitrina que mostra un gerro púnic (fenici) amb restes de policromia, procedent del Cabrera II, naufragat cap a finals del segle III aC. Podrem veure uns lingots de plom que gràcies als seus segells podem saber que procedien de Serra Bruna, i que van pertànyer al derelicte del Cabrera V, enfonsat cap al segle I dC.

En les vitrines centrals d’aquesta mateixa sala observarem objectes trobats a l’illa que van des de l’època púnica, passant per la romana, vàndala, bizantina, de l’Edat Mitjana i del temps del confinament dels francesos.

En la planta immediatament inferior es presenten temes etnogràfics com les arts de la pesca amb la seva història, fotografies i utensilis. En primer lloc, es visita l’espai dedicat a la pesca amb utensilis com nanses, un gambí, palangres artesanals, xarxes tenyides amb escorça de pi, un tresmall, etc. També podem contemplar diverses fotografies relacionades amb el passat recent de l’illa (com expedicions) i el facsímil del dibuix de l’Arxiduc Lluís Salvador. Diversos pannells expliquen els diferents usos que s’han practicat a l’illa: forestal, agrícola, turístic i militar.

La planta inferior està especialitzada en el medi natural de l’illa, on es mostra tot el relacionat amb la fauna i la flora autòctones. Cabrera s’ha convertit en una veritable reserva de la vida marina del Mediterrani. Així podem contemplar una petita sala on s’ha recreat el fons marí de l’illa, adornat amb les restes d’un derelicte.