El port i la zona entorn a la Plaça des Born, Ciutadella

Per a arribar a Ciutadella des de Ferreries es pren la carretera de Ciutadella a Maó, la Me-1. Aquesta ens durà fins al centre del municipi que ens permetrà recórrer els seus carrers i port.

A partir de la conquesta cristiana, l’activitat es va traslladar a Ciutadella, on es va establir el mercat d’esclaus i es va concentrar el botí. Del seu port van sortir centenars de vaixells carregats d’esclaus, béns adquirits per mercaders i, també, evacuant de l’illa als musulmans que havien aconseguit pagar el seu rescat.

Fins llavors, Ciutadella era coneguda com Madinat Minurqa (la Ciutat de Menorca) o Madinat Yacira (la Ciutat de l’illa). Des del moment de la conquesta feudal de Mallorca (1229) era l’única ciutat islàmica de Balears i en ella hi residia el personatge que posseïa el poder de l’Estat Islàmic, Sa’id ibn Hakam, si bé actuava més com un senyor feudal adscrit a la Corona d’Aragó des de la signatura del tractat de Capdepera el 1232

El primer document escrit en el que apareix el nom de “Cap de la pera” (Capdepera, Mallorca) com a tal és en el “Llibre dels Feyts”, concretament en la crònica que fa referència a la rendició dels àrabs de Menorca en el Cap de la Pera. A la Torre des Nunis, situada a l’interior de les muralles del castell, es va signar el 17 de juny de 1233 el Tractat de Capdepera entre el rei Jaume I d’Aragó i l’algutzir de Menorca. Segons aquest tractat, Menorca continuava sota poder musulmà, però sotmès a un estat de submissió respecte Jaume I i els seus successors. En el repartiment del territori, el districte de Yartan va correspondre al rei que va cedir la part de Capdepera a les famílies Montsó i Nunis.

De Ciutadella es conserven documents posteriors a la conquesta feudal referents a prop de quaranta donacions de cases, tres de mesquites, tres de forns, dos d’horts intramurs, una de banys i diversos referents al solar d’una necròpolis.

La part de la ciutat que pot descriure’s millor és aquella relacionada amb el poder que s’estableix a l’illa de Menorca després de la conquesta de Mallorca de 1229. Es tracta de la zona de l’actual Plaça des Born, on es trobava l’alcàsser, un palau amb jardins, un hort en el qual es va edificar un cementiri i unes drassanes, tot això propietat de l’esmentat anteriorment Sa’id ibn Hakam.

Un alcàsser és un tipus d’edificació similar a un castell o a un palau . El terme prové de l’àrab qaṣr, amb addició de l’article al-, que significa «palau» o «castell». En lloc del castellum llatí, moltes ciutats espanyoles posseeixen un alcàsser, on vivien els musulmans, els reis, en el període dels regnes de taifes. Són nombrosos els topònims castellans relacionats amb aquesta paraula i les seves derivacions. L’alcàsser de Ciutadella estava situat en el lloc que avui ocupa l’actual edifici de l’ajuntament, un lloc estratègic per a la defensa. A partir d’unes excavacions s’ha trobat un jaciment amb una potència de 3,5 metres, amb set nivells arqueològics, el darrer dels quals correspon a un paviment amb opus signinum tardoromà. De l’edificació musulmana no queden restes visibles.

La mesquita major, altre dels elements definidors de la medina, es trobava situada en el solar que ara ocupa la catedral. L’única resta visible és el minaret, convertit en campanar. Aquesta mesquita quedava immersa en la xarxa viària, entre els carrers que desembocaven en l’ella, i en els seus voltants, hi havia un barri comercial. Segons la documentació existent, havia altres mesquites de menor importància, concretament dues, situades als voltants del cementiri.

El palau del rais hagué de ser un dels edificis més majestuosos de la medina. Aquest es trobava en un solar de considerables dimensions, entre els carrers Major del Born, Sant Jeroni i Sant Francesc. Sa’id ibn Hakam es va fer construir un palau fora de l’almudaina, tal com ens conta Ibn Sa’id al-Magribi. El mateix rais va escriure un poema que havia de ser esculpit en el frontispici d’un palau-pavelló. L’edifici disposava d’un saló i un jardí, i una qubba, unsaló volat que servia com saló del tron o sala d’esbarjo per a la vida quotidiana, amb fonts i piles de marbre, envoltat d’habitacles laterals per adornar.

A l’interior de la ciutat hi havia cases amb patis , horts i corrals, amb el que els espais oberts dedicats al cultiu eren importants. També havia importants zones conreades fora de la ciutat, com el canal dels Horts.