El Regne de Mallorca, part de la Corona d’Aragó

Després de la seva reintegració a la Corona d’Aragó (1343), el Regne de Mallorca va conservar les seves institucions, fins que foren abolides pel decret de Nova Planta. En conseqüència, la seva única vinculació amb la resta de territoris de la Corona va ser compartir el mateix rei i l’assistència a les Corts Generals. Els reis, com també era habitual en temps de la dinastia privativa de Mallorca, no residien a Mallorca, sinó que delegaven les seves atribucions en un governador o en un lloctinent, que governava el Regne en el seu nom. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i el seu consell – posteriorment denominat Gran i General Consell- es van convertir en el màxim organisme del Regne, amb unes atribucions semblants, però de menor rang, a les que tengueren les corts en els altres territoris de la Corona. En el Consell estaven representats els diferents estaments de la Ciutat (els cavallers, els ciutadans, els mercaders, els menestrals) i el conjunt dels habitants de la Part Forana (forans o pagesos). El sistema de representació distava molt de ser proporcional. Cap dels jurats era forà i el nombre dels consellers de la Ciutat –encara que estaven dividits en estaments- depassava àmpliament als de la Part Forana, que només constituïen, aproximadament, una tercera part del total. Les contínues queixes dels forans no van poder impedir que prevalguessin els interessos de la Ciutat. La gent dels pobles veia com la Part Forana era objecte, globalment, d’una fiscalitat que no anava d’acord amb la riquesa dels seus veïns. I els forans també s’adonaven que una part significativa de l’aristocràcia ciutadana, particularment la que tenia un origen forà, aconseguia eludir la fiscalitat mitjançant diversos ardits. Per altra banda, la majoria d’inversions i despeses es concentraven a la Ciutat. Els forans també es queixaven de les contínues malversacions dels cabdals públics que protagonitzaven els diferents bàndols o faccions que lluitaven pel control de la Universitat del Regne de Mallorca. S’havia sembrat la llavor del conflicte armat entre la Part Forana i les classes dirigents de la Ciutat, que va brollar per primera vegada en 1391, i que va esclatar de manera estrepitosa a la Revolta Forana de 1450.