El Sector Oest. Necròpolis

A partir del segle V dC es redueixen considerablement els materials oposats en els voltants de Sanitja, encara que segueixen apareixent petites quantitats de materials dels segles VI i VII dC, cosa que evidencia una ocupació humana del lloc presumiblement continuada.

També en aquest sector occidental, a uns 20 metres al nord de l’Edifici C, enmig d’una sèrie de murs i estructures de diversa índole, van aparèixer un mínim de 21 enterraments. Aquestes tombes eren del tipus cista i/o coberta d’opus signinum. Malgrat que no es van poder datar amb precisió, tot apunta que han de correspondre a un moment bastant avançat de l’ocupació antiga del jaciment. Per paral·lels, sembla ser que aquestes edificacions deurien datar-se entre els segles V i VII dC, i que serien monuments funeraris iguals als oposats pegats a la basílica de Fornells a Menorca, a la basílica de Son Peretó a Mallorca, i en el centre històric de Ciutadella. La troballa, en aquest sector de la necròpolis, d’un fragment de mensa de marbre, uns suposats plats litúrgics i una sèrie de murs fets amb carreus, van permetre plantejar la possibilitat de la presència d’una basílica en aquest lloc. Altres autors van més enllà i proposen interpretar les restes com relatives a un monestir. Desgraciadament, fins que no es completi l’excavació del lloc, serà impossible decantar-se cap a qualsevol de les dues opcions.

Val a dir que la majoria dels elements ceràmics corresponents als segles V, VI i VII dC, trobats a Sanitja, provenen de les zones properes a Cartago, el que és, a dia d’avui, l’actual Tunis. Altres materials de l’època, però ja en menor nombre, van arribar de la veïna illa d’Eivissa, del sud de la Gàl·lia, i de l’extrem oriental del Mediterrani.