El jaciment del Pla de ses Figueres

Partint dels treballs arqueològics, i de prospecció realitzats per tot l’arxipèlag de Cabrera, es va plantejar la possibilitat d’haver identificat el cenobi de la comunitat monacal en un pla dels voltants del port de Cabrera (Pla de ses Figueres) i un eremitori a l’interior de l’illa (Clot donis Guix).

El Pla de ses Figueres comença en l’actual línia de costa i s’allunya fins a 150 metres, com a mínim. En aquest jaciment, abans d’haver-se iniciat les excavacions arqueològiques, ja destacava l’enorme quantitat de ceràmiques que apareixien en la superfície, ceràmiques tant per a cuinar, com de vaixella o rebost, corresponents als segles V a VII d C. Entre 1999 i 2007 s’han vengut realitzant campanyes d’excavació en aquest jaciment, perseguint poder certificar la presència, conèixer millor la seva organització, les seves dimensions i la cronologia del suposat cenobi. Fins al moment s’han destapat tres petites zones –l’àrea de dispersió de material ceràmic dels segles V a VII dC és d’unes 10 hectàrees-, -, la primera d’època antiga; una altra entre els anys 1809 i 1814; i la darrera del segle XIX o XX, de la qual procedeixen una sèrie de pedreres d’on s’extreien carreus de marès de diverses mesures. La segona fase és la més dramàtica per l’estada de 9.000 presoners francesos de la batalla de Bailen, els quals van utilitzar quatre àmbits: un de nova planta, excavat per ells mateixos, i tres reaprofitant estructures preexistents (tres cubetes d’època antiga). Aquestes tres zones s’han denominat “Factoria de salaons”, “Barraques dels presoners napoleònics” i “Necròpolis bizantina i taller de púrpura”.