Es Clossos de Can Gaià

Per anar a aquest poblat pretalaiòtic des del punt anterior hem d’agafar la carretera en direcció a Santanyí per seguir posteriorment direcció S’Alqueria Blanca, Calonge i s’Horta. És en aquest darrer punt on hem de parar més atenció ja que hem de seguir cap a Portocolom per la mateixa carretera. A uns 2,5 quilòmetres veurem al a dreta un desviament que es dirigeix a Portocolom i a Cala Marçal , girarem per aquest i seguim uns 2 quilòmetres. Just abans d’entrar en la urbanització, hem de parar atenció a l’esquerra fins a observar les estructures d’aquest jaciment, que s’albiren amb claredat des de la carretera.

Clossos de Can GaiaEl poblat està actualment en curs d’excavació i com és l’únic d’aquesta època pretalaiòtica que avui s’està estudiant, els seus resultats són esperats amb molt interès pels investigadors. Aquest poblat ens ha arribat sortejant tot tipus d’agressions: l’any 1965 es destruí parcialment el jaciment al construir la carretera i anys després van tornar les destrosses per construcció de xalets i xarxes d’aigües.

A pesar de tot això, encara podem contar nou construccions navetiformes, de les quals de moment se n’ha excavat una. Es tracta d’una gran cabanya allargada, d’una longitud de 16 metres per 6 d’ample. Els seus murs tenen d’entre 2 i 3 metres de gruix, malgrat que d’altura tan sols conserven un metre i mig. En la façana es va trobar un enllosat i a l’interior un altre que ocupa tan sols ocupa una part. També a l’interior hi havia  quatre pilars que tal vegada suportaven un altell. Prop de la porta encara es pot veure una pedra central que servia com àrea de treball domèstic: tallar, raspar… i al seu peu hi havia un morter. Davant de la naveta es van localitzar tretze forats de pal fent un semicercle que devia servir per aguantar un porxo o paravents. Tot abandonat fa 3000 anys. Finalment, tota la cabanya aniria coberta amb branques i argila, com les cabanyes de roter. Aquesta era la casa d’una família extensa, dedicada a la ramaderia, autosuficient en gairebé tot: ells mateixos fonien el metall, que era la tècnica més complexa del moment, com s’ha pogut comprovar en altres jaciments similars al trobar-se motlles. Més a prop de la carretera s’ha excavat una estructura comunal, de funció encara poc clara. Entre el farciment es pot veure una pedra com las que s’utilitzen de premsa per fer formatge o oli.