Es Clot des Guix

És un jaciment amb restes vàndals i bizantins. Rep aquesta denominació perquè consistia en una explotació per a extreure la matèria primera per fabricar guix. Es troba en el centre de la península nord de l’illa, en un lloc envoltat d’escarpats on avui s’intercalen zones de garriga i pineda. Les restes arqueològiques les va documentar J. Camps el 1962 amb les següents paraules: Es tracta d’un poblat amurallat d’estructura talaiòtica amb base de blocs petits col·locats en sec. En el centre del conjunt apareixen unes habitacions rectangulars d’estructura mural de tècnica diferent, a força de fragments de pedra maresa retocats, de grandària regular i muntats també en sec.
Es van trobar diverses restes de ceràmica de terra sigil·lada, algunes amb decoracions estampades. El més important va ser poder identificar una sèrie de produccions de “cuina tardoromana modelades a mà o a torn lent”, les quals donaven una cronologia dels segles V i VI dC (fins i tot de finals del IV i principis del VII). S’ha demostrat una inexistència total de material talaiòtic, pel que la seva fundació és posterior.

Les estructures del jaciment estan fetes amb pedra petita col·locada aparentment en sec. A pesar del mal estat de les restes, sembla intuir-se algunes habitacions de planta quadrangular i, en el seu extrem més oriental, hi ha un mur aparentment de planta semicircular. Aquestes estructures ocupen una superfície de 1.350 m2, però originalment havien d’ocupar-ne més, ja que a l’edat contemporània es van veure afectats per l’orifici que es va realitzar per treure el guix. Posteriorment, un altre excavador va fer un altre orifici aferrat al del guix, que va deixar al descobert el que sembla una petita cisterna o depòsit amb les parets recobertes amb opus signinum.