Escola d’Arts i Oficis

De la Rambla, arribam a l’Avinguda d’Alemanya -altre topònim motivat inicialment per l’homenatge a les potències de l’Eix- i, a la plaça del Institut Balear, localitzam l’Escola d’Arts i Oficis.

A partir del mes d’octubre de 1936 es van realitzar gran nombre de consells de guerra, que van perdurar durant alguns anys després d’acabar la guerra. Bona part dels consells de guerra es van celebrar a l’Escola d’Arts i Oficis. Aquestes actuacions, per descomptat sense cap garantia jurídica, van actuar contra tots els delictes previstos en el ban de declaració de guerra del general Goded i en el ban complementari del coronel Díaz de Freijó del 23 de juliol de 1936. Com diu Massot i Muntaner: “No es van alliberar ni els mateixos militars revoltats: Díaz de Freijó, Ramos Unamuno i altres caps i oficials van ser jutjats per ordre de Franco i empresonats, acusats de poca energia davant de Bayo i de negligència i desorganització en el comandament. La majoria de consells, no obstant això, es van dirigir contra les persones acusades de desafecció o de col·laboració amb els enemics i van seguir la pauta habitual en tota l’Espanya “nacional”, on, per una cabriola jurídica inqualificable, les accions realitzades durant la República i durant la guerra en defensa del govern legítim, es van convertir en delictes de rebel·lió dignes de ser castigats, sovint amb les màximes penes. A Mallorca en concret, es van donar unes tres-centes penes de mort”.

Un dels consells de guerra més destacat va acabar el 16 de febrer de 1937 amb la condemna a mort i l’afusellament, en el cementiri de Palma, el 24 de febrer de 1937 , del batle Emili Darder, i dels polítics Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu.