Església Vella de Santanyí: capella del Roser de la Església parroquial de Sant Andreu

Tornam a Campos i, just abans d’entrar-hi, per la intercessió, ens dirigim a Santanyí, i en el centre hi trobam l’església parroquial, l’interior de la qual alberga l’Església Vella.

La primitiva església de Santanyí, del segle XIII, se situaria, segons la tradició, a la plaça del Canal. Apareix documentada per primera vegada l’any 1265, i estava dedicada a Santa Maria de Santanyí. A principis del segle XIV es va construir el segon temple, que coincideix amb l’actual església vella. L’any 1390 va ser el punt neuràlgic de la fortificació de la vila; llavors es degué substituir la coberta de dos aiguavés de fusta per l’actual de volta en el creuer. Al llarg del segle XVI se li va afegir l’absis i una capella lateral i es va construir un refugi a la teulada. El temple parroquial modern va començar a construir-se el 1786, sobre el solar de l’antic cementiri, que coincidia amb el lateral de l’església vella; aquesta es va mantenir adossada a la nova construcció i es va dedicar a capella del Roser.

L’Església Vella és d’estil gòtic. Presenta una façana desornamentada, amb portal d’arc de mig punt, adovellat, amb una petita imposta sota cada dovella inferior; l’arc és doble, més interior el que acull la porta. Damunt del portal s’obri un arc de mig punt, atrompetat. El perfil de la façana és una espadanya tripartida, situada damunt d’una línia d’imposta; la definició a dos aiguavés apareix coronada per una creu de pedra. A l’esquerra del cos principal de la façana hi ha un segon cos, corresponent a la nau de l’esquerra o de l’Evangeli. Mostra un portal d’arc de mig punt i, damunt d’ell, un arc ogival; a la part superior encara es conserven dues mènsules d’un matacà defensiu. El lateral de l’esquerra presenta un contrafort prop de la façana i dues més en el mur lateral, a més de dues petites obertures rodones i l’alçat exterior de la cupuleta del Roser.

L’interior de l’Església Vella mostra una nau principal amb coberta de creueria, dividida en quatre trams més el presbiteri. Aquest, de planta quadrangular, té coberta poligonal, amb nervadures que convergeixen en una clau, amb un relleu representant a la Verge del Rosari; en els extrems, apareixen sengles trompes que permeten el pas de la planta quadrada en la coberta poligonal. Després de l’altar, en la capçalera, hi ha tres porticons ogivals i el nínxol que conté el sagrari. A la dreta del presbiteri s’obri un portal d’arc de mig punt que comunica amb una petita sagristia, amb accés directe a l’esquerra del presbiteri de l’església gran.

La nau té un primer tram amb volta de creueria amb una clau amb les quatre barres; el mur de la dreta, en la part superior mostra un petit amb la creu de sant Andrés. El segon tram mostra l’escut de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca; a l’esquerra un portal de mig punt comunica amb la nau de l’Evangeli. El tercer tram presenta una clau amb l’anyell de l’escut de Santanyí; a la dreta s’obri un arc rodó seguit d’un espai amb volta de canó, que comunica amb l’església gran. La quarta volta presenta una clau amb un relleu de Sant Domingo, mentre que en la paret de la dreta hi ha un nínxol amb la imatge de la Verge del Rosari. La nau de l’Evangeli, amb entrada pel segon tram de la nau principal de l’església Vella deixa veure un espai dedicat actualment a sagristia. Presenta cinc cossos o trams estrets, alguns amb coberta original gòtica de creueria. El segon cos té coberta de cupuleta de base circular. El cinquè cos és més estret que els altres, a manera d’absis; també presenta volta de creueria amb la clau de l’escut de la família Danús.