Exterior del castell

Ens situam davant la porta exterior del recinte immediat del castell. Passam el primer fossat, poc profund, per un pont de fusta i la portalada de la fortalesa, d’arc dovellat lleugerament rebaixat, per entrar en el revellí, recinte exterior del castell, que consisteix en un corredor circular al voltant del fossat i els murs de la fortalesa, que presenta 27 troneres per les peces d’artilleria i amb escalons pels soldats amb armes lleugeres.

Aquest punt ens permet contemplar el talús i el fossat i les espitlleres distribuïdes pels murs, les torres i, els diversos baluards i revellins que conformaven el sistema defensiu d’aquesta fortalesa. És inevitable veure la imponent torre de l’Homenatge, en alambor, planta circular i alçat cilíndric, que fa 33,37 metros d’alçada des de la base del fossat. Una petita porta d’arc de mig punt a la part nord de la torre, amb data de 1514, permetia antigament accedir al pis inferior per un pont llevadís l’inici del qual encara resta per descobrir.

El castell ocupa el cim d’un monticle en el costat oest de la badia de Palma. En el segle XIII apareix documentat amb el nom de mont de la Mesquita però no s’ha pogut comprovar l’existència de cap recinte religiós musulmà. El topònim significa ‘bella o bona vista’ i fa referència a l’excel·lent panoràmica que es pot veure des del cim del pujol.

La seva construcció es dugué a terme entre els anys 1300 i 1311, en temps de Jaume II. El projecte del mestre d’obres reials Ponç Descoll, fou executat pel mestre d’obres Pere Salvà, pel mestre picapedrer Pere Despuig i per diversos fusters i pintors que treballaven simultàniament en el palau de l’Almudaina. La decoració i la pintura mural són obra de Francesc Cavaller mentre que Francesc Camprodon realitzà els treballs d’escultura. El rei va poder veure bastant acabada la fortificació poc abans de la seva mort, sobrevenguda el 1311; va anomenar al primers castlà, Pere Antic, i donà el vist i plau al primer capellà de l’oratori, Julià Fabra. Encara que el rei Sanç va poder residir en el palau, les obres es perllongaren fins el 1330, quan els picapedrers Pere Tallada i Francesc Santa Creu completaren l’obra del fossat.

El segle XVI es caracteritzà per diferents obres derivades dels avanços de la tecnologia militar; es feren obres de fortificació de defensa artillera, una mostra es el revellí, obrat el 1551 per Andreu Pons. També s’instal·laren peces d’artilleria, necessàries per a la defensa de la ciutat i del port davant el perill turc. Las modificacions que s’hi feren suposaren la pèrdua dels merlets del terrat superior. El 1567, un llamp afectà la fortalesa i originà un devastador incendi. Les obres de restauració foren considerables, ja que s’hi invertí la quantitat de 4.000 lliures. Sembla que aquest llamp va enfonsar la torre del migdia, oposada a la de l’homenatge, i als murs veïnats.