Formentera: Sant Francesc Xavier i Nostra Senyora del Pilar

Formentera ha tengut una història difícil, ja que a causa de les invasions pirates va estar pràcticament deshabitada durant els segles XVI i XVIII. Fins l’any 1738, any que es va inaugurar l’església de Sant Francesc Xavier de Formentera, la Capella de sa Tanca Vella va ser l’única església dels pocs habitants de Formentera. Una vegada a Sant Francesc, mereix la pena la visita fins l’antiga capella de segle XIV perquè pocs edificis arriben a convertir-se en testimonis tan qualificats del passat. Al contemplar-la, es posa de manifest quina era la població de l’illa poc més d’un segle després de la conquesta catalana. Les seves reduïdes dimensions i l’absència absoluta de qualsevol element que no sigui absolutament imprescindible no deixen dubte alguna que eren molt pocs, molt humils i fidels cristians disposats a celebrar el seu ritual per adverses que fossin les circumstàncies.

Dos fets van ser claus en la problemàtica poblacional de l’illa de Formentera, d’una banda la inseguretat motivada per la pirateria nord-africana i, per un altre, les terribles epidèmies de pesta. L’any 1353 el rei Pere el Cerimoniós en una carta es refereix al despoblament de l’illa i expressa el seu desig perquè torni a ser habitada. L’any 1369 informa que l’illa torna a estar poblada i es concedeix permís per edificar una capella prop de la cova de San Valero i sota la advocació d’aquest sant. De totes maneres, el total despoblament es va fer inevitable i va obligar la repoblació de l’illa a finals del segle XVII per part de l’eivissenc Marc Ferrer.

A partir de l’establiment dels nous habitants la Capella de Sa Tanca Vella va ser insuficient, pel que es va haver de construir la de Sant Francesc Xavier. El 1726 comencen les obres d’aquesta nova església que presenta un aspecte absolutament fortificat per poder servir de refugi als habitants de l’illa en cas de perill. L’Església va ser l’únic lloc de refugi fins que l’any 1749 es va edificar la torre de defensa de sa Guardiola a s’Espalmador i va comptar amb canons que van acabar sent destinats a altres dues noves torres de defensa construïdes cap a 1762

La construcció de l’església es va adjudicar a Batista Garcia però el 1727 el mestre d’obres de Dénia instal·lat a Eivissa, Pere Ferro, per encàrrec del vicari general, va realitzar una sèrie de modificacions com allargar la nau, construir tribunes, capelles, el cor i casa per el rector. Curiosament, mentre estava amb aquesta obra va haver d’escometre la reparació del convent dels dominics a Dalt Vila ja que un llamp va caure en el polvorí del baluard de Santa Llúcia l’any 1730 (conegut a Eivissa com s’any des tro) i va causar importants danys.

L’església de Sant Francesc segueix el model de nau única, amb coberta de volta de canó. Presenta exteriorment un doble perfil, ja que la casa parroquial va ser construïda sobre les naus. La campana major, que presenta la llegenda “Ihs Nasareno i San Mig(u)el 1805”, procedeix d’una embarcació.

La pila baptismal és una interessant peça d’origen desconegut que ha donat lloc a diferents hipòtesis entre les quals es troba la possibilitat que procedeixi del monestir que una comunitat de monjos agustins va tenir a La Mola en el segle XIII. Es tracta d’un capitell amb uns rostres i bucranis esculpits, amb una decoració esquemàtica.

Cal reprendre la mateixa carretera que des del port de La Savina condueix a Sant Francesc per a arribar a La Mola, on es troba l’església de Nostra Senyora del Pilar. Els orígens d’aquest temple hi ha que cercar-los en les dificultats que la població instal·lada en aquest lloc tenia per acudir a les misses a l’Església de Sant Francesc pel que van fer saber a l’arquebisbe visitador Joan Lario l’any 1771 la conveniència de construir a la zona un nou temple.

El capità de la milícia de Formentera Marià Tur “Damià” va cedir el solar per la construcció de l’església. A la seva arribada a Eivissa el bisbe Abad i Lasierra ja la va trobar construïda i probablement els orígens aragonesos del bisbe van determinar la advocació a la Verge del Pilar.

Al llarg del segle XX l’església va ser objecte de diverses reformes que van modificar considerablement el seu aspecte original.