Gran Hotel

El recorregut comença en el Gran Hotel situat a la plaça Weyler, núm. 33, enfront de la plaça del Mercat.

És la primera mostra important del modernisme a l’illa i l’establiment que marca l’inici del turisme a l’illa. L’edifici va ser realitzat entre 1901 i 1903 pel català Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), autor també del Palau de la Música Catalana. A l’acte d’inauguració hi va assistir el bisbe Campins i la flor i nata de la societat mallorquina. Des de la seva obertura i fins l’inici de la guerra civil, quan l’hotel va tancar les seves portes definitivament, es van allotjar els més il·lustres i rics visitants i es van dur a terme els principals actes culturals i socials de principis de segle. A partir de 1942 es van dur a terme treballs de reforma i instal·lació de la seu de l’Institut Nacional de Previsió. A principis de la dècada dels noranta del passat segle es va realitzar una completa restauració i des de 1993 es destina a centre cultural.

L’edifici té una estructura de cinc plantes, fent cantó, amb una planta baixa porticada que facilita les funcions originals d’hotel ja que aportava llum al vestíbul, als salons i al restaurant. La resta de la façana mostra el clar ritme alternant de les obertures de les habitacions. Comptava a més amb un soterrani dedicat a les dependències de servei i dormitori del personal. Disposava de 150 llits, i deu de les seves habitacions tenien saló particular i cambra de bany. Entre les novetats de l’hotel destaquen l’ascensor, calefacció de vapor i electricitat. Denota una clara adscripció a l’Art Nouveau per la presència de decoració naturalista vegetal i animal en els arcs, capitells, motllures i finestrals. També destaquen: la gran il·luminació interior, que s’aconsegueix per l’eliminació de murs i la utilització de columnes, i les ceràmiques policromades d’influència hispanoàrab i les representacions escultòriques de caràcter prerafelita.