Església de Sant Marçal de Marratxí

Iniciarem el nostre recorregut a Marratxí, més concretament a l’Església de Sant Marçal. Per a això agafarem l’antiga carretera Palma-Inca (Ma.-13A) . En la sortida senyalitzada com “Sa Cabaneta” ens dirigim cap a l’església parroquial, que es troba entre les edificacions de la urbanització que precedeix al nucli històric de sa Cabaneta.

La parròquia de Marratxí apareix ja citada el 1248 en la butlla que el papa Inocenci IV va expedir a favor de totes les esglésies de Mallorca, sota el nom de Sanctae Mariae de Barraxi. Un document de 1477 revela que en aquella època havia canviat de titular i estava sota la advocació de Sant Marcial. A mitjan segle XV l’església va ser traslladada a un terreny cedit per la família Verí, on s’emplaça l’església actual, la qual es va iniciar el 1698 (sota les ordres de Lluc Mesquida) per recomanació episcopal i va finalitzar, ja en el segle XIX, amb la construcció dels campanars. La façana principal és posterior (va ser reconstruïda a mitjan segle XIX ja que va resultar danyada en el terratrèmol de 1851) i presenta un cos central flanquejat per les dues torres campanar. La planta segueix la tradició del gòtic i consta d’una única nau amb capelles laterals i absis semicircular a l’interior. La coberta és de volta de canó i apareix en ella la inscripció de 1714, data en la qual es van concloure les obres.

A la nau dreta trobam la capella de Sant Josep. Aquesta alberga un retaule barroc, a l’àtic apareix un escut amb la flor de lis i una pintura de Sant Miquel; la talla titular, de Sant Josep, es troba acompanyada per Sant Sebastià i Santa Bàrbara; a la part inferior trobam una inscripció amb la data de construcció: 1754.

La zona inferior del presbiteri està ornamentada amb ceràmiques napolitanes, col·locades en el segle XVI, que representen miracles de Sant Marçal. El retaule major es va daurar amb dos mil pans d’or i va intervenir l’escultor Joan Deyà en la seva traça. La talla del titular de l’església, que va ser el primer bisbe de Limoges (en el segle III), apareix abillada amb el bàcul i la mitra bisbal.

A l’esquerra de l’altar major se situa la capella de la Mare de Déu del Roser, la talla de la qual pertany a la tipologia de verge-rosari, amb un espai intern per a la custòdia de l’Eucaristia. A continuació passam per la capella de Sant Antoni Abad, amb un retaule de 1843. La següent capella, més profunda, presenta l’escut d’armes dels Verí, promotora de la capella.

Per a acabar destacar la talla barroca del Sant Crist, obrada en el segle XVII.