Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida

Per a accedir al nucli d’Algaida s’ha de circular per la carretera Ma.-15. En el centre del poble trobarem l’església parroquial.

La parròquia d’Algaida té el seu origen en el trasllat de la capitalitat administrativa i religiosa que es va efectuar cap a l’any 1435 des de Castellitx a l’antiga alqueria d’Algaida. L’actual temple, d’estil gòtic amb aportacions barroques, es va construir durant els segles XVI i XVII, sobre un temple anterior. En el segle XVIII es van fer importants obres, com la construcció de la capella del Roser, promoguda per Francesc Togores, rector d’Algaida (1742-1771).

La façana principal mostra un parament dividit per tres línies d’imposta; el portal major, gòtic, presenta un arc apuntat, amb dues arquivoltes que tanquen el timpà; aquest conté una imatge de la Verge. Més amunt, s’obri una finestra rectangular i una rosassa. El coronament de la façana és una testera mixtilínia, d’estil barroc, amb una creu com acabat. A la dreta de la façana s’aixeca el campanar; presenta secció quadrangular i un alçat de cinc cossos, tres dels quals es troben embeguts a la façana, i rematada; el cinquè tram mostra arquets apuntats a cada costat. El portal lateral és de llinda, amb restes d’un arc apuntat; més amunt, en el mur lateral hi ha cinc gàrgoles zoomòrfiques i quatre arcs escarsers que tanquen els contraforts.

L’interior presenta una sola nau, amb tribuna en la zona d’accés i amb coberta de sis trams de volta de creueria; en els laterals, hi ha sis capelles per costat, amb ingrés d’arc apuntat i coberta de creueria. La tribuna mostra un arc rebaixat i coberta de volta d’aresta rebaixada, amb l’escut d’Algaida (una torre) a la clau. L’arc toral, que separa el presbiteri de la nau, és de mig punt, i presenta dos escuts, un dels quals és la torre de l’escut d’Algaida. L’alçat de la nau mostra, en la part inferior, un sòcol de rajoles, que daten de la reforma de 1788; en la part alta, destaquen sis finestres apuntades per cada costat, gòtiques; la tercera i la quarta de la dreta tenen vitrall, i el d’aquesta darrera representa a Sant Pere i Sant Pau. Tres de les claus de volta mostren les dates de 1680, 1681 i 1685. El presbiteri se situa en una capçalera construïda posteriorment, potser avançat el segle XVII; s’aixeca tres esglaons sobre la nau, amb la data de 1799, i té dos trams amb coberta de volta de canó.

El retaule major és d’estil barroc i de grans dimensions, amb un total de cinc carrers i tres cossos, i amb tretze imatges i quatre pintures a la predel·la. En el primer cos hi ha quatre imatges, dues a cada lateral, i l’expositor en el centre: a l’esquerra, Sant Francisc i Sant Domingo i, a la dreta, Sant Joaquim i Ramon Llull. En el segon cos, hi ha les imatges, d’esquerra a dreta, de Sant Honorat, de Sant Pere, de la Verge de la Lactància, de Sant Pau, i de Santa Llucia. La imatge de la Verge de la Lactància és una talla gòtica, de marbre, i és la patrona dels picapedrers de marès. En el tercer cos, hi ha tres imatges: Sant Benet Negre, Sant Miquel vencent al dimoni, i Sant Cristòfol. Finalment, a l’àtic apareix un Crist.

Les capelles del lateral esquerre (Evangeli) són les següents:

* La primera, sota la tribuna, dedicada fins fa pocs anys a Santa Catalina Tomàs. Actualment conté el retaule gòtic de Sant Pere i Sant Pau, procedent de l’església de Castellitx. Al terra hi ha el sepulcre del jesuïta P. Bartomeu Pou (1727-1802), nascut a Algaida i biògraf de la santa mallorquina. A la paret hi ha una pintura de Sant Alonso Rodríguez, amb indulgències del bisbe Miquel Salvà (1853).
* La segona capella és la del Cor de Jesús, amb dos trams de volta de creueria neogòtic i, en un tercer, una capçalera poligonal amb cinc segments, amb nervadures que arrenquen de mènsules en forma de caps d’àngel.
* La tercera és la de Sant Josep, amb un retaule manierista, amb representacions de la Passió en els laterals, que recorden que antigament era el retaule de la Sang i, a l’àtic, una pintura de la Verge de Mercè, amb Jaume I i Sant Pere Nolasc. A la paret lateral hi ha una representació de Santa Margalida , mentre que la clau de volta presenta relleus de sants.
* La quarta capella de l’esquerra és la capella del Roser, beneïda el 1755, però no finalitzada fins al l788. És una capella de grans dimensions, de planta hexagonal, amb coberta de cúpula, sense llanternó i amb sis obertures. Presenta quatre altars laterals, a més del central. En les parets laterals de la zona d’ingrés veiem restes de retaules manieristes, com el que representa la Circumcisió. Les capelles de l’esquerra són les de Sant Antoni de Pàdua i del Pilar, i les de la dreta són les de Sant Miquel i de Sant Pere Regat. El retaule major de la capella, dissenyat per Fra Albert Borguny, està presidit per una imatge de la Verge del Rosari, obra atribuïda a Gaspar Oms; en un cos més alt, hi ha una pintura de Sant Josep i, a l’àtic, la Coronació de la Verge per la Trinitat.
* La cinquena capella de l’esquerra és la del Sant Crist de la Sang, amb una pintura del Baptisme a la paret de l’esquerra.
* La sisena capella és la de l’Assumpta, amb una imatge a la predel·la de la Dormició de la Verge, del segle XVIII.

Les capelles de la dreta (Epístola) són les següents:

* La primera té un portal d’arc rebaixat que comunica amb el campanar; prop d’ella es troba la pila baptismal, amb la data de 1671 .
* La segona és la d’Immaculada Concepció, amb un retaule barroc amb la imatge del titular i Déu Pare en el cos superior.
* La tercera és la de Sant Sebastià; presenta un retaule amb una imatge central del sant titular, amb una pintura de Sant Antoni a l’esquerra i la d’un sant bisbe a la dreta; a l’àtic, una pintura de Sant Pere; la clau de volta de la coberta mostra un escut d’Algaida.
* El quart espai correspon al portal lateral.
* La cinquena capella és la de Sant Antoni Abat, que mostra un retaule amb una representació de Sant Isidre a l’àtic; en els laterals hi ha quatre medallons amb representacions de sants: a la dreta, Sant Faust i Sant Llop, i a l’esquerra Sant Erasme i un sant bisbe; a la predel·la hi ha el Nin Jesús de Praga.
* La sisena capella és la de Sant Joan Baptista; presenta un retaule manierista, de principis del segle XVII, i la imatge del sant datada el 1856; als laterals hi ha quatre pintures que representen Santa Rita i Sant Vicenç, a la dreta, i Ramon Llull i Sant Joan Evangelista, a l’esquerra; a la paret de l’esquerra hi ha una pintura de Sant Vicenç de Paül; la clau de volta data de 1681, amb un escut partit amb una estrella i amb el llinatge Amengual; dalt i a l’esquerra hi ha una roda de campanetes, anomenada “és culissos”.

Els dos bancs situats prop del presbiteri són de fusta de noguera i constitueixen una bona mostra de marqueteria artística, destinats originàriament a les autoritats; en el respatller mostren l’escut d’Algaida i la data de 1786. En el cor hi ha un òrgan de gran qualitat, obra de Jordi Bosch. Respecte al tresor de l’església, conserva una píxide de finals del s. XIV o principis del XV.