Inca: església parroquial i mercat

Seguint l’itinerari ens dirigirem a Inca per l’autovia Palma-Sa Pobla/Ma. 13 , fins a arribar a la localitat.

L’exèrcit reial es va trobar amb una gran processó demanant clemència; el virrei, després de besar el crucifix que portaven els sacerdots, va perdonar la població, pel que, com mostra d’agraïment, les campanes de l’església van començar a tocar “faent et deum laudamus”. Gens, o gairebé gens, queda d’aquella església que va poder contemplar el virrei i les campanes de les que van sonar agraint el seu perdó: el vistós temple actual data del segle XVIII i el seu imponent campanar de la centúria anterior. Dies després, el 14 de novembre, l’exèrcit imperial va ocupar Sineu, vila que va ser també perdonada pel virrei, i va comminar a la resta de poblacions a rendir-se. Els efectius imperials van continuar l’ocupació de l’illa dirigint-se a les viles d’Algaida i Llucmajor, que van trobar desertes. Però les notícies que un exèrcit agermanat procedent de Ciutat de Mallorca havia saquejat Sineu i es dirigia cap a Inca van resoldre al virrei a retrocedir i a dirigir les seves forces cap a aquesta població. Els efectius agermanats, inferiors en número, en forniment i en preparació de l’exèrcit imperial es van veure pràcticament forçats a entrar en batalla, a finals de novembre, en el Rafalgarcés, a les proximitats d’Inca, sofrint altra vegada aparatoses pèrdues, que les fonts coincideixen a quantificar en uns cinc-cents homes, sense contar als presoners que van ser executats.

Pocs dies després, el mercat d’Inca es va convertir en l’escenari d’un improvisat i sagnant espectacle: l’execució pública de quaranta presoners agermanats. ABinissalem el virrei va manar trossejar-ne i penjar-ne setanta més, penjant les seves restes per tots els arbres dels voltants, de tal manera que, segons una font coetània, “tots lus arbres i garrovers n’eren plens”.