Introducció

La dominació islàmica de Menorca va ser diferent a la de la resta de les illes. Sa’id ibn Hakam, es va fer càrrec del govern d’aquesta illa poc després de la conquesta de Mallorca el 1229. El 1232 es va signar el que es coneix amb el nom de tractat de Capdepera. Aquest document suposa un autèntic vassallatge a la figura de Jaume I, per part dels habitants de l’illa, representats pel consell d’ancians i la jerarquia religiosa. Per evitar l’ocupació efectiva, es comprometien a pagar una renda anual en espècies.

Com ja hem indicat, poc després de la signatura del tractat, tot el poder recau sobre la figura del rais Sa’id ibn Hakam, un antic recaptador d’impostos per als almohades. La seva actuació personal es va dividir entre una avantatjosa situació enfront de la Corona d’Aragó i l’aplicació d’un estricte codi corànic als habitants de Menorca, exercint, segons els seus contemporanis, una violència innecessària. Va governar durant gairebé mig segle, fins a la seva mort el 1282.

L’època de Menorca com taifa autònoma va ser la més coneguda del període islàmic. Gaudia d’una economia pròspera i una població relativament densa (és possible que sobrepassàs els deu mil habitants en el segle XIII). Es va encunyar moneda de plata, en la seca que estava al castell de Santa Àgueda, que es pagava com part del tribut a la corona catalana.

El rais es va envoltar d’intel·lectuals i erudits que van fundar escoles de diverses disciplines a l’illa de Menorca. Aquest estava interessat en la medicina, la tradició, el dret i la història, mantenint una intensa correspondència amb l’exterior. Era abans de res un poeta, que ens ha deixat diverses obres. El poble de Menorca el va recolzar en moment de crisi a pesar de la seva mà dura. Encara que no es va lliurar d’un atemptat en el seu propi palau que, suposadament, no va tenir conseqüències.

Després de la mort de Sa’id ibn Hakam, el va succeir el seu fill Hakam ibn Sa’id però poc temps després es va produir la conquesta definitiva per part de les tropes d’Alfons III (1287). En qualsevol cas, a diferència dels casos de Mallorca i Eivissa, alguns membres vinculats a aquest aparell estatal creat per Hakam ibn Sa’id i, entre ells, tots els seus parents, van sortir lliurement i sense pagar cap tipus de rescat cap al Nord d’Àfrica, salvant la vida.