Introducció

El castell de Bellver, joia gòtica que domina la badia de Palma, ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments i, com a fortalesa, residència reial i presó, ha allotjat a il·lustres personalitats. Es va construir entre els anys 1300 i 1311. La primera acció bèl·lica es produí el 1343, durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la corona d’Aragó. Després d’un assetjament a la fortalesa, comandat pel canceller Nicolau Marí i una guarnició de vuitanta soldats, es rendí a les tropes de Pere el Cerimoniós, rei catalanoaragonès que es coronà a la Catedral com rei de Mallorca. El castell es convertí en presó de molts fidels al darrer rei de Mallorca, Jaume III, el qual va morir a la Batalla de Llucmajor. Violant de Vilaragut, vídua del rei, i els seus fills Jaume i Isabel foren empresonats aquí. Entre 1802 i 1808 acollí al seu presoner més il·lustre, el polític i intel·lectual Jovellanos.

En relació a la seva funció com a palau, el 1394 acollí la cort catalanoaragonesa de Joan I i la seva esposa Violant de Bar, els que junt a un llarg seguici de cavallers i funcionaris reials, fugien de la pesta que assolava Barcelona i les terres continentals. Però després d’aquest efímer esdeveniment cortesà, la història del castell té més episodis de presó i de desgràcies que de residència com a palau.

Bellver és un dels quatre únics castells de planta circular, amb el de Restormel (Cornualles), el de Michelstetten (Baixa Àustria) i el de Montaner (Bearne). El Castel del Monte (1240) és semblant, ja que té una planta poligonal amb dos eixos de simetria.