Introducció

La Germania (1521-1523) va ser el conflicte social més violent que ha viscut la societat mallorquina en els darrers cinc-cents anys. Inicialment, els seus objectius van ser: posar fi a la corrupció del govern del Regne, dominat per la aristocràcia; resoldre l’apressant problema del deute públic, que asfixiava l’economia mallorquina; i reformar, fent-lo més just, el sistema contributiu. Però el que en principi va ser un moviment reformista, va acabar per convertir-se en la pràctica en una forma de govern alternativa que, encara que va seguir reconeixent l’autoritat de Carles I, va fer cas omís de les seves ordres de restablir la legalitat vigent i es dedicà a perseguir –no van faltar els assassinats- als disconformes amb la Germanies que, com resultava previsible, va acabar sent il·legalitzada per l’emperador, que va restituir la seva autoritat per la força de les armes, enviant a Mallorca un exèrcit que desencadenà la pitjor matança mai viscuda a Mallorca des de la conquesta del rei Jaume I el 1229.

La revolta, gestada a la ciutat de Mallorques, es va estendre a tota l’illa i, en conseqüència, va abraçar tota la geografia mallorquina. D’acord, aquest itinerari s’ha construït de manera cronològica i espacial en forma de relat, encara que referint-se únicament als successos que s’han considerat més rellevants.