Introducció

Els patis dels casals senyorials de Palma constitueixen un dels conjunts més emblemàtics de l’arquitectura civil de la ciutat. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquests patis “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis…”.

Hem de relacionar els patis de Palma amb la casa romana, amb pervivències de la casa-pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana dels seglos XIII i XIV. Amb el temps, els patis de la ciutat van adquirint un caràcter propi. Després dels patis d’estil gòtic, arriba la apoteosi del pati urbà amb el Barroc, en els segles XVII i XVIII. Els patis barrocs de Palma segueixen un model bàsic, amb entrada o vestíbul, portals d’estudi, pati descobert i escala; però, alhora, poden presentar diferències considerables entre si: des d’una senzillesa elegant més classicista fins als grans patis més ostentosos del segle XVIII.