Introducció

Les grans finques rurals de Mallorca es denominen possessions, nom que, des del segle XVI, es va imposar sobre els antics noms genèrics d’origen àrab, les alqueries i els rafals. Els propietaris eren denominats Senyors i, majoritàriament, formaven paret e de la noblesa terratinent. Aquests llogaven les seves finques als amos, que eren els arrendataris pagesos que les explotaven.

La possessió era la peça clau de l’economia de la Part Forana tradicional. Era una autèntica unitat de producció. El centre de funcionament i l’hàbitat eren les cases (denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis), habitualment al voltant d’una clastra (pati), acollien la casa dels propietaris i la casa dels amos, a més de diferents estades productives com la tafona (molí d’oli), el celler (celler), el molí de sang (molí fariner de tracció animal), etc., i estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.

Les cases de les possessions han anat adaptant-se al pas dels segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, funcionals i/o estètiques, han provocat models constructius i estilístics diversos, com el caràcter palatí d’Alfàbia, Sa Granja o Raixa, entre d’altres.