Introducció

A partir de la dissolució del Barroc a Mallorca en la primera dècada del segle XIX comencen a introduir-se els academicismes. Es donarà un pensament il·lustrat amb el seu reflex corresponent en les arts a través del neoclassicisme, però aquest no serà pur sinó que presentarà heterodòxies pròpies del panorama illenc i fins i tot d’estils anteriors com el tardobarroc o el renaixement. Seran crucials les aportacions del Cardenal Despuig, que reflectirà el canvi de mentalitat a l’illa, i la presència de l’arquitecte neoclàssic espanyol Isidoro González Velázquez, entre altres, que condicionaran les directrius artístiques durant aquest període amb arquitectes com Joan Sureda i Ripoll i Llorenç Abrines.

A partir dels anys 40, l’arquitectura insular sofrirà una canvi d’orientació que es manifestarà en dues tendències que duraran fins a finals del XIX: la línia classicista com continuació del neoclassicisme d’Isidoro González amb artífexs com Miquel Rigo Clar; i la línia historicista vinculada als corrents romàntics europees que es traduirà en diverses tendències com la neogòtica, de gran rellevància a Mallorca i dotada d’una gran llibertat compositora, amb exponents com Antoni Sureda i Vilallonga o Bartomeu Ferrà amb una clara inclinació cap al gòtic mediterrani.

A finals del segle XIX s’introduirà el modernisme, com un estil uniforme amb l’objectiu de posar fi a tot l’eclecticisme anterior, que durarà fins a la segona dècada del segle XX.

Aquest itinerari mostrarà alguns dels edificis més representatius de la ciutat de Palma de totes les tendències arquitectòniques citades.