Introducció

La ciutat d’Eivissa, transcorregut algun temps des de la finalització de les muralles renaixentistes, va presentar dues zones clarament diferenciades: Dalt Vila, la zona intramurs, i el barri de La Marina, situat extramurs. La diferència sociològica va ser un dels trets distintius més característics. Mentre La Marina va acollir mariners, artesans, pescadors i comerciants, i Dalt Vila era habitada pels militars, el clergat, propietaris i rendistes. Aquesta diferent realitat social va donar lloc a diverses tensions i, sobretot, a molta rivalitat.

Els primers plànols del barri de La Marina són del segle XVIII. Des del poder es van anar prenent mesures per aconseguir que el creixement del barri fos controlat o inexistent. L’any 1724 es va prohibir que en aquesta zona hi visqués qui no fos mariner així com que poguessin instal·lar-se mercats. Però el fre definitiu a l’expansió seria la construcció de “s’Estacada”: un mur de poca altura (de 3 o 4 metres, consistent en dues parets paral·leles plenes a l’espai interior amb pedres i terra) des del baluard de Sant Joan fins a la mar i que tenia una sola porta d’accés: “sa Creu”, que coincideix amb l’inici de l’actual carrer de sa Creu. Aquesta estacada servia per protegir i separar aquest flanc del barri de la zona nord-oest de la ciutat, encara pantanosa, així com mesura de control fiscal de tots els productes que arribaven a la ciutat des del camp eivissenc. Fins i tot va arribar a estar previst un enderrocament del barri en l’any 1755, que no va arribar a produir-se. A finals del segle XVIII la població de la Marina era de més del doble que la de Dalt Vila.

Malgrat tots els intents d’acabar amb el barri, el seu creixement va ser imparable, la qual cosa va comportar la decisió de enderrocar la primera estacada i construir-ne una altra guanyant terreny al camp, aproximadament a una hectàrea de l’anterior. Però, paradoxalment, durant deu anys van coexistir ambdues i entre les dues estacades es va aixecar, entre els anys 1865 i 1890 , l’anomenat Poble Nou, amb una trama ortogonal per als seus carrers i amb uns habitatges de tres pisos d’altura.