Introducció

Als inicis del segle XX sorgeixen a Europa moviments artístics renovadors. A Bèlgica i França floreix l’Art Nouveau, de línies ondulades i exuberant decoració floral, amb símbols iconogràfics recurrents com lliris, nenúfars, dracs, lleons i papallones. A Àustria triomfa el Sezessionisme auster, lineal i geomètric. I en molts llocs es reviuen els historicismes, que evoquen el passat i l’exotisme colonial i recullen elements d’altres estils precedents com el neomudèjar, neogòtic i neobarroc. Tots ells són freqüentment etiquetats com modernisme, doncs, de fet, al parlar de modernisme no hem de fer referència a un estil sinó a una actitud de renovació, que trenca amb el passat i cerca noves formes d’expressió , que recupera el valor de l’artesania alhora que aplica nous materials, com ferro, vidre i ciment, i alhora és una nova forma d’entendre l’art, de pensar, vestir, creure.

El Modernisme a Mallorca s’emmarca entre 1901, any que s’inicia la construcció del Gran Hotel, i 1914, data que l’arquitecte català Antoni Gaudí abandona les obres de la Catedral. Coincideix amb els anys de gestació i aprovació del Pla Calvet i es caracteritza per la realització d’edificis innovadors, com el Gran Hotel, l’Estació del Tren de Sóller, l’Escorxador Municipal i, habitatges i comerços burgesos. Conviuen a l’illa projectes executats per arquitectes catalans com Gaudí i Lluís Domènec i Montaner -que aporten el modernisme català de tendència pròxima l’Art Nouveau- amb arquitectes locals, de tendència sezessionista i historicista per les seves estades a Madrid i a les capitals europees, com són Gaspar Bennàssar, Jaume Alenyar, Josep Alomar, Francesc Roca i Guillem Reynés.