Introducció

Sóller, juntament amb Palma, és un dels centres urbans on es concentra major nombre d’edificis modernistes. Hem de relacionar aquest fenomen amb els intercanvis comercials de les taronges de Sóller amb el sud de França, i fins i tot amb les Antilles. Sens dubte, va accelerar el tema el procés migratori creat a partir de 1865 a causa de la plaga que va afectar al cultiu de cítrics. Aquests emigrants, establerts com comerciants de fruita, normalment tornaven a la seva Sóller natal des del sud de França, Bèlgica, Suïssa… introduint noeves idees de progrés, entre elles, l’estil artístic imperant entre finals del segle XIX i principis del XX, l’Art Nouveau.

Es va construir un significatiu nombre d’edificacions de tipus residencial de caràcter modernista, historicista i regionalista, que van transformar considerablement l’aspecte urbà de Sóller, dotant al municipi de l’especificitat que el caracteritza en l’actualitat, testimoniatge d’una època pròspera. Els seus amos i impulsors pretenien mostrar el seu nou estatus social i la seva modernitat a la resta de la població.

El modernisme a Sóller es caracteritza per seguir la tendència floral d’un Art Nouveau francès o d’un estilo Sezession vienès i d’un estil clarament gaudinià. Una línia caracteritzada pel seu ritme orgànic, ondulant i ornamental seguint els capritxos de la naturalesa. Tot això ho veurem reflectit en un art total que afecta tant al conjunt de l’edifici, com a cadascun dels detalls que alberga, com la ceràmica vidrada, rajoles, jardins, reixes, escultura aplicada, etc., dotant a la vila d’un gran colorisme i vivesa.