Introducció

Una vegada visitats el nucli urbà de Pollentia i el seu museu, la basílica de Son Peretó i el Museu de Manacor, poca cosa més es pot gaudir de la Mallorca d’època antiga. Estam, per tant , en la regió espanyola (exceptuant Canàries on mai es van assentar els romans) amb el bagatge més pobre en jaciments arqueològics antics excavats i, per descomptat, amb el menor nombre de jaciments que es poden visitar i musealitzats.

Es podrien visitar les restes de la vila romana de Sa Mesquida (Santa Ponça, Calvià) si no es trobassin absolutament abandonats, convertits en un autèntic escombriaire i sense cap tipus de senyalització ni cartell explicatiu.

Dins d’aquest panorama desolador arribam a la ciutat de Palma. Aquesta va tenir la mateixa esplendor que Pollentia. Desgraciadament, no va córrer la mateixa sort pel que fa a les èpoques medieval, moderna i contemporània, atès que les poblacions humanes de Palma van seguir ocupant el mateix solar, mentre que les de Pollentia es van traslladar a un tossal proper que rebria el nom d’Alcúdia. Tenim, per tant, que les possibles restes d’època romana, vàndala i bizantina de Palma es trobaven ja el 1900 molt més deteriorades que les de Pollentia.