Introducció

La carta que el Papa Gregori Magne va dirigir al defensor Johannes el 603 dC (Gregori I, Epístola XIII, 47) ens informa sense cap tipus de dubte que va haver-hi un monestir a la Cabrera balear. Al nostre entendre, el fet que la màxima autoritat cristiana d’Occident es preocupàs per aquesta comunitat, ens estaria mostrant que aquesta degué ser de certa rellevància. Cap altra font literària fiable ha arribat als nostres dies d’aquells monjos de l’arxipèlag de Cabrera.

Gràcies a diverses fonts escrites sabem que en la segona meitat del segle IV dC i, sobretot, durant els segles V i VI, va ser freqüent la instal·lació de comunitats eremítiques, cenobítiques, o d’ambdues classes, a moltes de les illetes del Mediterrani occidental i de l’Atlàntic. Paral·lelament, els treballs arqueològics que s’han vengut realitzant en algunes d’aquelles illes ens han servit per poder començar a conèixer com van ser aquells cenobis (lloc on habitaven els monjos en comunitat) i els eremitoris (lloc on habitarien un o uns pocs monjos eremites).

Des de l’any 1999 un equip d’arqueòlegs de lAjuntament de Palma de Mallorca, ve realitzant diversos treballs dins el projecte Recuperació, consolidació i musealització del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, l’objectiu principal de la qual és conèixer millor com va ser aquella comunitat de monjos de Cabrera.