Itinerari

Alcúdia està situada en el nord-este de Mallorca a 54 quilòmetres de la ciutat de Palma. S’arriba a través de la carretera de Palma a Alcúdia per la Ma.-13.

Accedirem a la ciutat romana pel barri de La Portella, que es troba enfront de l’església parroquial de Sant Jaume d’Alcúdia. El recorregut, senyalitzat i adequat per a la visita, continua cap al fòrum romà i posteriorment s’acosta fins al teatre romà.

La seva gradual excavació i estudi arqueològic, desenvolupats avui dia per especialistes de diverses universitats espanyoles, probablement revelaran com es va fundar la ciutat després de la conquesta de l’illa per part de Q . Cecilius Metellus l’any 123 aC, i aportarà interessants detalls de la vida quotidiana en una urbs fundada i organitzada seguint els dictats de Roma.

L’entrada en el món romà i l’aplicació de la política urbanitzadora de l’imperialisme de Roma va suposar per Mallorca la plena incorporació en la forma de vida urbana, al crear-se dues colònies, Palma i Pollèntia, la primera en la zona occidental i la segona en la zona oriental. Pollèntia va ser amb tota probabilitat més important en extensió i població i presumiblement la capital de l’illa.

Les excavacions han posat de manifest que en el lloc on es va aixecar Pollèntia va existir anteriorment un nucli de població indígena, sobre el qual es va edificar la nova ciutat. El topònim Pollèntia, que significa ‘poder’, és un nom típic de fundació republicana i apareix esmentat en les fonts clàssiques quan fan referència al procés d’incorporació de les Illes Balears a l’Imperi romà: Plini, Estrabó, Pomponi Mela. La cita d’Estrabó diu: «%[…] de les Gimnesias, la major té dues ciutats, Palma i Pollèntia, de les quals una, Pollèntia, està a l’est i Palma, a l’oest […]. Metel el Baleàric va ser a les illes i hi va fundar les dues ciutats […] allà va dur com colons a tres mil romans d’Iberia.» (Estrabó, III, 5, 1).

L’assentament va començar sent un nucli de petites dimensions. En l’època d’August se li va donar un fort impuls urbanístic, es van superar les dotze hectàrees d’extensió i es van reformar diversos edificis. Al voltant del segle III dC s’ha observat una crisi que va fer entrar en decadència a la ciutat i que va ser acompanyada d’incendis i de destruccions d’edificis. Aquest procés que va afectar Pollèntia es va veure agreujat per l’arribada dels vàndals en els anys 425 i 455. L’any 534, Mallorca va ser annexionada a l’Imperi bizantí i s’han trobat també restes d’aquest període en el fòrum de Pollèntia.

Pollèntia és el prototip de ciutat romana de províncies, de traçat reticular amb carrers paral·lels i perpendiculars —alguns dels quals han estat localitzats amb els treballs d’excavació—. El centre urbà de Pollèntia es trobava arran de mar, a l’istme que uneix el Pla de Mallorca amb una petita península que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença. Un lloc destacat, en el centre de la ciutat, l’ocupava el fòrum, que se situa sobre un pujol d’una altura de fins a 14 metres sobre el nivell de la mar.

En aquesta plaça a l’aire lliure es trobava el temple capitolí, dedicat al culte imperial, i dues illes d’establiments (denominats tabernae). D’aquesta ciutat també coneixem el seu teatre, diverses necròpolis a l’extraradi (Can Fanals, La Solana, Can Copido, Can Corró, Can Troca) i diverses àrees residencials (Sa Portella, la casa de Polymnia, Can Viver, Can Costa i Can Basser). En aquesta última els investigadors van determinar la presència d’instal·lacions de tipus industrial. Així mateix s’han detectat una possible terrisseria a la finca de Santa Anna, un hipocaust corresponent segurament a una estada d’unes termes i part de dos recintes amurallats.