L’arquitectura barroca a Mallorca

El Barroc és un moviment que sorgeix a Itàlia en el segle XVII i que durarà fins a meitat del segle XVIII. En el cas l’arquitectura de Mallorca, aquest estil, igual que en l’arquitectura renaixentista, es plasma d’una manera epidèrmica, és a dir, només a través de detalls i elements com la decoració.

Les característiques de l’arquitectura barroca mallorquina seran bàsicament dues: la continuïtat de les estructures arquitectòniques d’origen medieval (gòtiques) i la decoració arquitectònica d’influència italiana, realitzada per escultors. Les façanes dels temples del segle XVII són hereves de les gòtiques, consistents en uns murs llisos amb decoració concentrada només en les portades i, en algunes ocasions, amb els cossos exteriors dividits mitjançant motllures per accentuar l’orientació horitzontal.

És en la decoració on es pot observar el nou estil, per aquest motiu ens fixam en les tipologies de portades. Trobam bàsicament dos tipus de portades: la portada manierista (estil originari d’Itàlia de la segona meitat del segle XVI, que es podria considerar, més aviat, la fase final del Renaixement) i la portada-retaule absidal o pastera.

La portada manierista, realitzada durant les primeres dècades del segle XVII, consisteix en l’aplicació de la típica decoració escultòrica manierista a força de màscares, estípits, guirnaldes, cartel·les, encoixinat, frontons corbs, triangulars o partits, etc. Podem trobar alguns exemples a Palma com la casa Pavesi o Can Sales en el carrer Sant Feliu, l’església del convent de la Concepció, l’església del convent de Santa Clara, en l’edifici de l’Ajuntament en Cort, etc.

La portada-retaule absidal o pastera és el model implantat per Antoni Verger en el portal principal de la Catedral de Palma. Consisteix en la divisió de la portada en dos cossos: l’inferior, amb bassament, pilastres, columnes classicistes i salomòniques sobre ell, i el superior constituït per un nínxol en forma de venera. La diferència amb el Renaixement és que el Barroc cerca l’efectisme i la teatralitat de les seves composicions per commoure al fidel, per aquest motiu combina lliurement elements classicistes amb elements pròpiament barrocs, com les columnes salomòniques. Podem trobar altres exemples d’aquest tipus de portades a l’església de Monti-sion, la de Sant Jeroni i la de Sant Francesc, de Palma.

Haurem de esperar aproximadament fins al 1700 perquè s’implantin models arquitectònics plenament barrocs, de la mà de l’arquitecte Francisco d’Herrera, que va projectar la planta de la sala capitular de la catedral. També podem veure altres exponents d’aquest tipus de plantes a l’església de Sant Antoniet o la capella de Sant Nicolau Tolentí a l’església del Socors, ambdues a Palma.

En el camp de les arts plàstiques trobarem escultura i pintura barroques, on aquest estil s’implantarà d’una manera més profunda que en l’arquitectura. També es donarà una transició en el segle XVII del Manierisme al Barroc, amb escultors com l’italià Camilo Silvestre Parrino (retaule major de Monti-sion), Jaume Blanquer (retaule del Corpus Christi de la Catedral o el de Lluc), el taller dels Oms (retaule de la possessió de Sant Martí d’Alanzell, retaule de les Ànimes d’Alaró, retaule major de l’església parroquial de Valldemossa…), etc. En pintura destaquen artistes com Miquel Bestard o Guillem Mesquida.