La ciutat romana oculta

Abans d’iniciar el recorregut, hem de tenir en compte que molts dels vestigis de la ciutat romana de Palma no es conserven o estan sepultats sota altres construccions posteriors, pel que és difícil traçar i identificar els elements i els límits d’aquesta. Primerament, començarem citant les restes de la ciutat antiga que avui dia no podem contemplar, però que han estat documentades mitjançant excavacions, que posteriorment s’han tornat a cobrir.

No ha estat fins a ben entrat el passat segle, quan s’ha pogut comprovar que la Palma romana fundada per Quint Cecili Metel es troba en el solar de l’actual capital balear. Fins llavors, diversos autors van anar plantejant que es trobava a Santanyí, en la zona de Sa Carrotja. No obstant això, les troballes arqueològiques efectuades durant la segona meitat del segle XX han permès comprovar que la Palma romana es trobava en el mateix lloc que la Palma actual.

Comptam amb diversos exemples on les excavacions arqueològiques efectuades permeten documentar estructures, sobretot d’època romana, que posteriorment van tornar a ser cobertes. Un d’aquests casos correspon a l’excavació realitzada a l’interior de la catedral, on es va trobar el que ha de ser el mur documentat més antic de la ciutat (anterior a c . 50 aC) i dues habitacions, una amb un sistema de hipocaust per escalfar aquest àmbit, que semblen correspondre a unes termes d’època altimperial. Just al nord de l’absis de l’edifici catedralici també es van documentar importants estructures monumentals, entre elles, el podium d’un possible temple. Finalment en els soterranis de l’actual museu Diocesà, es van trobar diversos grans llenços molt bé conservats de les muralles de la ciutat antiga. Desgraciadament, gens de l’exposat fins a ara es pot visitar.

Sense que de moment pugui confirmar-se rotundament aquesta hipòtesi, recents estudis de caràcter urbanístic, geomètric i arquitectònic permeten plantejar si la Palma romana va comptar amb un teatre situat en la zona portuària, a l’inici del Passeig des Born, a l’illa compresa entre els carrers Jovellanos, Paraires i Plaça Joan Carles I. Concretament l’orientació i les característiques d’un conjunt de parets mitgeres entre edificis que a vista d’ocell conformen una estructura de forma radial –que recorda a edificis públics d’altres ciutats sota l’influx de Roma, total o parcialment destruïts, els fonaments del qual i murs portants van ser posteriorment reutilitzats per edificar habitatges, quedant el rastre fòssil de l’estructura inicial incrustat en els actuals edificis–, així com la presència d’un pati mancomunat que manté la forma semicircular característica de l’orchestra d’un teatre romà. La possibilitat que aquestes estructures corresponguin a un teatre romà es recolza a més en els criteris marcats per l’arquitecte Vitrubi, qui va establir que les ciutats marítimes havien de construir aquest tipus d’edificis públics al costat del port.