La conquesta de Jaume I

Generalment sol situar-se l’any 1229 la conquesta de Mallorca per part de les tropes feudals dirigides per Jaume I d’Aragó. En realitat l’últim dia d’aquest any es va produir l’assalt a la ciutat i l’Estat islàmic simplement va desaparèixer.

La conquesta de Madina Mayurqa va ser extremadament violenta i amb ella es va iniciar un procés de saqueig i destrucció sistemàtics que es mantendria als llarg dels segles duent a la pràctica desaparició de tota resta arquitectònica. El mateix Jaume I s’atribueix la mort de vint-i-cinc mil persones al llarg d’aquest assalt al nucli urbà.

Entre 1230 i 1231 es va anar ocupant la resta de l’illa, trobant-se resistència en les muntanyes, tant a la serra de Tramuntana com a la de Llevant, i especialment en els castells d’Alaró, Santueri i Pollença. En aquest, l’últim en rendir-se, la resistència estava organitzada no per membres de l’exèrcit almohade, sinó per part de la jerarquia religiosa que havia pogut fugir de la ciutat.

La conquesta d’Eivissa es va produir poc després, el 1235, i va tenir unes característiques similars a les de Mallorca, però no es va tractar d’una empresa teòricament estatal, dirigida per Jaume I d’Aragó, sinó que va ser una empresa privada realitzada per diversos senyors feudals que es van repartir el territori que acabaven de conquerir.

El cas de Menorca fou totalment diferent i segurament va estar molt condicionat per Sa’aneu ibn Hakam, que es va fer càrrec del govern de la illa poc després de la conquesta de Mallorca.

L’any 1232 es va signar el que es coneix amb el nom de tractat de Capdepera. Aquest document suposa una autèntica infeudació dels habitants de Menorca, representats pel consell d’ancians i la jerarquia religiosa, a la figura de Jaume I. Per a evitar l’ocupació efectiva es comprometen a pagar una renda anual en espècies.

Aquesta situació és absolutament distinta a l’anterior, quan l’Estat islàmic cobra els seus impostos en moneda que els camperols obtenen produint el que els resulta més interessant. A partir de 1232 aquests camperols han d’assegurar-se els excedents de determinats productes per a lliurar-los anualment.

Com ja hem indicat, poc després de la signatura del tractat tot el poder recau sobre la figura de Sa’aneu ibn Hakam, un antic recaptador d’impostos per als almohades. La seva actuació personal es va dividir entre una avantatjosa situació enfront de la Corona d’Aragó i l’aplicació d’un estricte codi alcorànic als habitants de Menorca, exercint, segons els seus contemporanis, una violència innecessària.

Després de la seva mort, el va succeir el seu fill Hakam ibn Sa’aneu però poc temps després es va produir la conquesta definitiva per part de les tropes d’Alfons III (1287). En qualsevol cas, a diferència dels casos de Mallorca i Eivissa, alguns membres vinculats a aquest aparell estatal creat per Sa’aneu ibn Hakam i, entre ells, tots els seus parents, van sortir lliurement i sense pagar cap tipus de rescat cap al Nord d’Àfrica.