La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 13 de desembre de 1923 el general Miguel Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, va encapçalar un cop d’estat i va instaurar la denominada Dictadura de Primo de Rivera.

A Mallorca en general la dictadura va ser ben rebuda per part d’un sector de la població que havia perdut la confiança en els polítics de la Restauració. El nou règim va intentar regenerar el sistema polític que havia imperat fins a aquest moment. Per a això va dissoldre la Diputació Provincial, va encarregar la direcció del Govern Civil als militars i els Ajuntaments van ser dirigits per membres de la Junta de Vocals Associats (majors contribuents de cada municipi).

Les principals actuacions de la Dictadura a l’illa van ser les polítiques de construccions escolars i obres públiques.

L’oposició al règim dictatorial vengué des del Republicanisme Federal, anarcosindicalisme, regionalistes, comunistes i un sector del moviment obrer que no va ser tolerat per la dictadura. Els socialistes van ser tolerats pel règim. Prova d’això és la constitució, el 4 d’octubre de 1925, de la UGT a Balears afavorida per Llorenç Bisbal.

El 30 de Gener de 1930 Primo de Rivera va dimitir i el general Dámaso Berenguer es va fer càrrec del govern, encara que poc després va ser substituït por l’Almirall Aznar. Aquest va preparar la convocatòria electoral del 12 d’abril de 1931 que va donar com resultat una important victòria del republicanisme en les principals capitals de província. Aquesta victòria va provocar la sortida d’Espanya de el Rei Alfons XIII i la instauració de la Segona República Espanyola. A Mallorca la majoria de sufragis en les eleccions del 12 d’abril de 1931 van ser majoritàriament per als partits monàrquics.