L’economia

Les fonts literàries antigues ens informen d’alguns aspectes molt puntuals de l’economia balear i pitiüsa. Ens diuen que allà es feia i s’utilitzava l’oli de llentiscle, que els vins balears eren tan bons com els d’Itàlia, i ens relaten les qualitats de les seves figues, del seu blat i de les seves cebes marines. Ens deixen entreveure que es criaven porcs, que els muls de Menorca destacaven per la seva altura i la seva força, i que a Eivissa es produïa una llana excel·lent. També ens parlen de l’exercici de la caça, concretament de conills i d’aus, i de la recol·lecció de caragols. Malgrat la poca informació, s’ha de suposar que l’economia de les nostres illes es basava en l’agricultura de secà (el cereal, la vinya i l’olivera) i en la ramaderia. Segurament també eren importants els recursos marins. Per exemple, a finals de segle IV dC, la Notitia dignitatum ens esmenta a un Procurator bafii insularum Balearum, és a dir, una autoritat encarregada de controlar la producció de baphium, la púrpura que s’extreia de diversos tipus de caragols marins.

El volum de transaccions comercials i el moviment de mercaderies que es van realitzar entre els darrers anys de la República i els primers segles de l’Imperi van ser els més espectaculars que mai havia conegut el Mediterrani i no es tornarien a donar fins a ben entrada l’Edat Mitjana. L’arqueologia ens ofereix bona mostra d’aquest fet, gràcies sobretot a les troballes ceràmiques, encara que també mitjançant les monedes, les pedres treballades, el vidre o els metalls. Així s’ha pogut observar com en un primer moment arriben abundants mercaderies de la península Itàlica. Poc després van augmentar els productes procedents del sud de la Gàl·lia i de Hispània i, a partir del segle II dC, van arribar sobretot del nord d’Àfrica. Esment especial mereix el cas d’Eivissa, des d’època púnica gran productora i exportadora de diversos tipus ceràmics, entre els quals destaquen les àmfores, segurament carregades de vi, oli o salaons, i les ceràmiques destinades a servei de taula. Durant la dominació romana les exportacions ebusitanes van patir diverses pujades i baixades, però sembla que mai es van detenir totalment. El principal comprador dels eivissencs eren les Balears, malgrat que en diversos moments els seus productes també van arribar a altres zones del Mediterrani. Precisament Eivissa va ser l’única de les nostres illes on es va encunyar moneda durant l’antiguitat.