La figura de Ramon Llull

Cap a l’any 1233, pocs anys després de la conquesta de Mallorca, va néixer Ramon Llull, fill de Ramon Llull i Elisabet d’Erill, membres d’una família aristocràtica catalana que es va establir a l’illa amb Jaume I.

Durant la seva adolescència va entrar al servei del rei com a patge i als 24 anys fou honrat amb els càrrecs de Senescal i Majordom de l’hereu reial, Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany, amb qui tengué dos fills; Domingo i Magdalena.

Quan ja tenia més de 30 anys, estava composant un poema amorós i li arribà la conversió. A partir d’aquest moment es marcà tres missions; morir màrtir per Crist, cristianitzar i fundar col·legis per preparar persones perquè duguessin a terme la cristianització.

Per realitzar aquestes tasques, ho deixà tot i viatjà per tot el món conegut per predicar la paraula de Déu: va estar a terres d’Àfrica, a Orient, a Roma…

L’any 1276 va veure un dels seus objectius complerts: la creació de l’escola missionera per preparar gent per convertir als pagans, ubicada a Miramar, gràcies al beneplàcit de Jaume II.

Hi ha certs dubtes al voltant de la seva mort i consegüent enterrament. Alguns historiadors pensen que Ramon Llull morí l’any 1315, quan tornava del seu viatge de Tunísia cap a Mallorca i certs cronistes afirmen que fou linxat per una turba d’aïrats musulmans. Està enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Palma

En referència a la seva doctrina, Ramon Llull era un profund seguidor, coma bon franciscà, del pensament de Bacon i Sant Bonaventura, encara que introduí una gran innovació incloent el pensament moral cavalleresc dins la filosofia i teologia del seu temps (ja que ell era un cortesà). És per aquest motiu que Llull s’embarcà també en una creuada en pro del pensament místic i cavalleresc en contra del racionalisme a ultrança representat pel pensador cordovès Averroes.

Encara que defensà el cristianisme a ultrança, Llull estimava i comprenia el pensament musulmà i respectava els seus avançats sistemes, D’aquesta manera, en el seu primer llibre utilitza la lògica dels científics àrabs, la seva simbologia, la seva àlgebra i els seus raonaments.