La Introducció del Modernisme en les Balears

A la darrera dècada del segle XIX, ni Mallorca, ni el conjunt de les Balears, van comptar amb un context socioeconòmic apropiat, al contrari que Catalunya, per a acollir i implantar el nou moviment artístic. La indústria tèxtil i del calçat havia sofert un fort revés a causa de la pèrdua de mercats a Cuba, Filipines i Puerto Rico, i tampoc l’agricultura, concretament la producció de vins, va tenir més sort a causa de la fil·loxera. El procés d’industrialització no es va donar encara, pel que tampoc existia una burgesia forta capaç de finançar la nova arquitectura floreixent.

No obstant això, el Modernisme balear sí es desenvolupà al marge d’aquesta realitat. Igual que en el cas de l’arquitectura renaixentista i barroca, la modernista també va afectar majoritàriament a la decoració de façanes (excepte algunes excepcions).

El principal canal difusor del Modernisme a Mallorca va ser Barcelona, la corrent més ondulant i floral (Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner), encara que també recull la influència de l’Art Nouveau belga i francès (Guimard, Horta, Van de Velde, etc.).

La majoria dels edificis modernistes de l’illa segueixen el corrent decoratiu català. Molts dels seus arquitectes van venir a les illes per realitzar algun projecte, com Gaudí a la catedral, Rubió, Domènech…, les obres mallorquines no suposen cap novetat respecte a les seves obres catalanes.

Per altra banda, va haver-hi arquitectes illencs que es van afiliar a aquest corrent com Bennássar, Roca, Reynés, que van acceptar el nou estil per respondre a uns gustos molt puntuals dins la societat balear.

A pesar de l’adscripció d’aquests artistes oriünds, el Modernisme a les illes va ser bàsicament epidèrmic, aplicant decoració Art Nouveau a estructures arquitectòniques tradicionals.