La Introducció del Renaixement a Mallorca

Aquest moviment neix a Itàlia en el segle XV. S’estendrà a Mallorca cap a principis del segle XVI, concretament vinculat a l’execució del retaule major de la Cartoixa de Valldemossa, el 1512, realitzat per dos exponents del Renaixement espanyol: Damià Forment i Ferrando de Coca.

A partir de la data citada, el desenvolupament d’aquest estil és desigual: primer afectarà a les arts plàstiques religioses (pintura i escultura), estenent-se un poc més tard a la decoració arquitectònica. El primer mecenes d’aquest art serà l’Església i, més tard, serà continuada aquesta promoció per la noblesa mallorquina, que voldrà implantar la nova moda en les façanes dels seus casals com forma de propaganda i prestigi, amb un gran desenvolupament de l’heràldica (ja des del segle XV). No obstant això, qualsevol corrent artístic passa al principi per una fase de transició o inicial, que en el cas del Renaixement, l’historiador Santiago Sebastián anomena Protorenaixement.

La irrupció del nou corrent està relacionada amb una sèrie fenòmens que s’estan donant a Europa ja des del segle XV: el desenvolupament de l’Humanisme i del col·leccionisme, com distintiu social. A més, la influència valenciana serà un dels principals influxos de l’art renaixentista mallorquí, sobretot artistes com Yáñez de la Almedina, Juan de Juanes, Vicenç Massip, etc.

També es dóna un esdeveniment importantíssim a la ciutat de Palma, que és la visita de l’emperador Carles V a Mallorca el 1541. Per a això, la Universitat de Ciutat es planteja la metamorfosi de la ciutat per a donar-li una nova imatge més moderna i transmetre la idea de ciutat ideal, de caràcter clàssic i mític, per a rendir honors a l’emperador. Per a això es van preparar una sèrie d’arquitectures efímeres amb característiques clàssiques, com arcs de triomf, ordres clàssics (dòric, jònic, corinti, compost i toscà), garlandes …, col·locats en diversos punts de la ciutat recordant l’estil de l’Antiguitat Clàssica (un dels principis del Renaixement, ja que aquest és un “Renéixer de l’Antiguitat”).

No obstant això, no podrem parlar d’un Renaixement pur a Mallorca, sinó que aquest serà epidèrmic, superficial, afectant especialment a les arts plàstiques i, en el cas de l’arquitectura, majoritàriament a la decoració arquitectònica de façanes, patis, etc.