L’illa de Cabrera

En aquesta illa, la més gran de l’arxipèlag de Cabrera, són abundants els llocs on es troba material ceràmic corresponent a l’Antiguitat tardana. Aquest fet es deu a dues causes molt diferents i que no tenen gens que veure una amb l’altra. La primera en el temps és la instal·lació de la citada comunitat monàstica en els segles V-VII dC, la qual va generar moltes restes. L’altra és el confinament, entre 1809 i 1814, de més de 9.000 presoners francesos en un espai tan petit com Cabrera. Llegint els testimoniatges dels supervivents d’aquest camp de concentració i la literatura que sobre ells s’ha anat publicant, queda evidenciat que aquells captius van construir les seves cabanyes a partir de restes preexistents a l’illa. De fet, també es van dedicar a realitzar excavacions per recuperar certs elements , com capitells i monedes, per intercanviar-los per aliments amb els seus vigilants. Les manques d’aquests presoners eren tan grans que sembla que també es van aprofitar altres utensilis , com les ceràmiques antigues més ben conservades. Per tot el que s’ha vist fins a ara, no hi ha dubte que aquest enorme contingent de presoners francesos hagué de causar una major dispersió de materials d’època antiga i, per tant, s’ha de ser molt prudent a l’hora d’extreure conclusions dels estudis només basats en treballs de prospecció.