L’ocupació romana

Entre els segles III i II aC, el Mediterrani occidental es va veure dominat per una de les majors potències militars i econòmiques de tota la història: la República romana. Durant la II Guerra Púnica (218-201 aC), i sobretot una vegada finalitzada, les Illes Balears i les Pitiüses, en altres temps sota el control púnic, van començar a entrar de ple en l’òrbita romana. Aquest procés d’acostament cap al món romà va tenir un moment clau l’any 123 aC, quan Roma, amb l’argument de voler eliminar la pirateria que es refugiava en aquestes illes, va escometre la conquesta militar de les Balears. Malgrat que les fonts ens parlen de certs enfrontaments, les hosts comandades per Quint Cecili Metel no van trigar massa a dominar tot l’arxipèlag. A més, tot apunta que certa part de la població no va oferir resistència. A Mallorca, per exemple, els habitants de Bocchoris van arribar a un pacte de reconeixement de superioritat romana, tal com havien fet els ciutadans de Ebusus uns anys abans.

Amb la campanya militar del 123-122 aC, Roma conqueria les darreres illes del Mediterrani occidental que encara no estaven sota el seu domini. D’aquesta manera, a part d’aconseguir eliminar la pirateria refugiada a les Illes, també passava a controlar completament les importants rutes marítimes que creuaven el Mediterrani occidental. La situació de les Illes Balears i de les Pitiüses les ha determinat des d’antic com un punt clau dins de les rutes que travessaven el Mediterrani. Amb el domini romà, i en un món cada vegada més obert al comerç, la major part dels centres poblacionals més importants devien estar per força íntimament lligats a la mar, i més si tenim en compte que a l’antiguitat el transport marítim era, de molt, el més copiós. A la nostra terra, aquesta afirmació es corrobora observant la localització costanera de totes les ciutats, totes elles amb bons ports naturals.

L’ocupació romana també va desencadenar un procés que canviaria d’arrel les cultures talaiòtica-púniques de les nostres illes. Aquest procés conegut com romanització s’ha d’entendre com la introducció d’una nova cultura, la romana, que faria canviar per sempre tant la forma de ser com la d’actuar de tots els habitants de les Illes per introduir-los en un nou món comú a tot el Mediterrani. Els centres poblats van ser els principals focus des d’on aquesta nova cultura, eminentment urbana, va aconseguir arrelar a tants i tants llocs. Les ciutats van tenir el paper de centres econòmics de primer ordre, van ser el lloc principal per a la promoció política i social, van actuar com base per al control fiscal i, entre moltes altres coses, van servir per a difondre noves religions, pensaments, gustos, etc. Poc temps després de la conquesta romana diversos centres poblats van ocupar dues funcions principals: la de nuclis fortificats amb guarnició que garantien el domini romà de les Illes, permetent la vigilància, la defensa i el control del litoral i de les rutes marítimes que creuaven el Mediterrani occidental, i la d’elements receptors des d’on es difondria la romanització política, social, econòmica i cultural. Aquests nuclis estan a Mallorca: Palma, Pollentia i Bocchoris; a Menorca: Iamo, Mag i Sanisera, i a Eivissa: Ebusus. De tots coneixem el seu emplaçament: Palma es troba sota la ciutat actual que manté el nom; Pollentia just al costat de la vila d’Alcúdia; Bocchoris, en el port de Pollença; Iamo i Mag, sota Ciutadella i Maó respectivament; Sanisera, en el port de Sanitja, i Ebusus, sota la ciutat d’Eivissa. Plini també ens parla, referint-se a Mallorca, de dos centres més, Guium i Tucis, la ubicació dels quals per desgràcia encara no s’ha pogut identificar. D’una manera més o menys ràpida bona part d’aquests centres habitats no van trigar en convertir-se en autèntiques ciutats romanes. En general, aquest procés urbanitzador va tenir el moment de màxima esplendor durant els segles I i II d C. En aquell temps, totes les ciutats van gaudir de les seves construccions més monumentals i es van regir per institucions a imitació de les de Roma, tal com ho feien tantes altres ciutats de l’Imperi.