La població: temps de pesta

L’accentuada inestabilitat social i econòmica que va ser conseqüència dels episodis bèl·lics relacionats amb la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó (1343-1349), va ser seguida pel cop de fuet de la gran epidèmia de pesta negra de 1348, que va afectar gairebé tot Europa occidental. La disminució de la recaptació del morabatí –tribut que pagaven la majoria de famílies- pot resultar indicatiu dels efectes de la pesta: l’any 1350, la recaptació de Ciutat havia minvat –respecte de 1343- en un 4,4% i la de la Part Forana en un 23,5%. Però aquesta només va ser la primera envestida de la pesta. Durant tota la segona meitat del segle, la població de Mallorca va veure reduït els seus efectius com a conseqüència de diferents pestes i d’altres malalties contagioses, que la documentació sol denominar genèricament com morb (malaltia); especialment virulentes van resultar les epidèmies de 1362 i de 1375. La por i la presència d’aquestes malalties van passar a formar part de l’experiència vital de la població mallorquina de l’època. A la memòria col·lectiva, la gran pesta de 1348 va passar a ser només “la primera mortalitat”, una de les tantes epidèmies que van delmar la població mallorquina a l’Edat Mitjana. Per altra banda, la minva de la població també es va veure afavorida per les freqüents caresties alimentàries i, en general, per la crisi econòmica que travessava el Regne de Mallorca. De fet, les fonts institucionals coincideixen a assenyalar la reducció dels efectius demogràfics a finals del segle XIV: el 1382, les autoritats mallorquines afirmaven que “el dia d’avui [Mallorcha] no és així copiosa de poble com solia”, i el 1392que“la ciutat e Regne sien al present molt buides de gent!”. Aquesta tendència es va agreujar encara més com conseqüència de la Revolta Forana de 1450, i de la repressió que va seguir arrel de la revolta. La disminució del morabatí recaptat amb posterioritat a aquest moviment social constitueix una mostra palpable de la minva de població motivada, directament o indirectament, per les conteses bèl·liques, però també resulta indicatiu l’augment del nombre de famílies pobres, que no tenien suficient riquesa per a contribuir al tribut. Malgrat l’esmentat, en la segona meitat del segle XV la població mallorquina va iniciar ràpidament la seva recuperació, que es va interrompre –encara que només temporalment- com a conseqüència de la pesta de 1493-1494. Els efectes de l’epidèmia, encara que significatius, no van impedir la represa del creixement, que va situar la demografia illenca en nivells pròxims als arribats en la primera meitat del segle XIV. Però aquesta dinàmica ascendent va tornar a interrompre’s de manera inesperada. En aquesta ocasió, a conseqüència de la Germania.