La religió

Els romans eren molt respectuosos amb les religions dels altres pobles. En ocasions assimilaven les divinitats dels vençuts a les seves pròpies, i en unes altres fins i tot les incorporaven al seu panteó. Poc sabem de la religió dels homes talaiòtics, però tot fa pensar que, tal com van fer els púnics, van adaptar els seus pensaments i rituals religiosos als dels romans. Diverses troballes arqueològiques ens mostren l’acceptació del culte a la tríade capitolina, formada per Júpiter, Juno i Minerva, els tres principals déus del panteó romà. Després que la República romana es convertís en imperi, també tenim constància del culte que es rendia als emperadors i als seus familiars divinitzats. A part d’aquests grans cultes públics, les persones que formaven la variadíssima societat romana politeista també tenien creences i déus menors per a gairebé tots els esdeveniments de la vida quotidiana, com podien ser els númenes tutelars particulars de cada persona o els lares protectors de les cases. Respecte als llocs d’enterrament, els romans localitzaven els seus cementiris fora dels nuclis habitats, normalment en els marges dels camins. Les necròpolis més importants trobades en les nostres illes són les que envolten les ciutats. Quan es produeix la conquesta de les Balears, el ritu funerari més generalitzat a Roma era el de la incineració. Aquest tendrà una gran acceptació entre els pobladors de les diferents illes però, cap al segle II d C., començarà un lent procés de canvi que farà que s’utilitzi cada vegada més el ritual de la inhumació.