La Transició Democràtica (1975-1983)

El pròleg de la Transició Democràtica, el podem situar, a nivell estatal, amb l’inici del procés que va conduir a l’aprovació del Referèndum de Reforma Política aprovat el desembre de 1976. Aquest procés va suposar l’autoliquidació de l’Estat Franquista i el principi del nou Estat Democràtic.

A les Illes Balears tot aquest procés va anar acompanyat d’una lluita pel desmantellament del règim i alhora aconseguir una certa autonomia política. Una de les propostes dels moviments autonomistes va ser el denominat Estatut de Cura, proposta elaborada en el monestir de Cura per l’esquerra el març de 1977.

El juny de 1977, poc abans de la celebració de les primeres eleccions democràtiques des de 1936, tots els partits polítics, llevat d’Aliança Popular i tres grups minoritaris, van signar el denominat Pacte Autonòmic en el qual es demanava una autonomia respectuosa amb el fet insular i amb la llengua catalana.

El 3 de juny de 1978 es va aprovar el Reial decret que va regular el Règim Preautonòmic establint la creació del Consell General Interinsular i la creació d’un Consell Insular a cadascuna de les illes llevat de Formentera.

La redacció de l’estatut d’autonomia no es va plasmar fins la dècada dels vuitanta. La seva redacció va córrer a càrrec de la denominada “comissió dels onze” integrada per representants dels partits polítics amb representació parlamentària. L’1 de març de 1983 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en el Congrés dels Diputats.