La zona de les muralles: La Portella

Continuarem passejant per l’esplanada exterior del lateral dret de la Catedral (façana del Mirador) i anirem caminant pel costat de les muralles medievals. Baixarem per les escales que trobarem a la dreta al final (al costat del Palau de l’Almudaina) del passeig. Arribarem al Parc del Mar i a l’esquerra, incrustada en la muralla, ens trobarem amb la porta de la Portella.

Continuem el recorregut passejant sobre les denominades muralles renaixentistes, de gran envergadura i potència defensiva. Es tracta del cinquè i últim recinte fortificat de Palma, que es va iniciar cap a l’any 1560 sobre un projecte possiblement de l’enginyer de fortificacions milanès Giambattista Calvi, si bé la forma i l’impuls definitius són obra del llombard Giacomo Paleazzo, conegut com Fratín. Bàsicament s’havia d’acoblar al perímetre del vell i caduc quart recinte musulmà, que havia estat reutilitzat després de la conquesta catalana, i que era una barreja de carreus de marès i de segments de tàpia. El recinte era evidentment inútil pels avanços de la tècnica militar, especialment per la generalització de l’ús de l’artilleria. Els antics paraments rectilinis van ser substituïts per una sèrie d’angles i de rectes que mútuament es cobrien i auxiliaven en cas d’atacs. Les noves muralles van aportar un complicat sistema de baluards, portes, ponts, valls i hornabecs que es van anar construint al llarg de més de dos-cents anys. A pesar que tots puguem pensar que el recinte havia de protegir fonamentalment la ciutat dels perills que poguessin sorgir per via marítima, en primer lloc es van fer les muralles que s’orienten cap a l’interior. Posteriorment es van emprendre les que donen a la mar, concretament entre els anys 1715 i 1801. Paradoxalment, aquest avançat i complet recinte defensiu no es va mantenir complet durant molts anys, ja que l’any 1873 es va començar a destruir, concretament per la zona de la Llotja. Ens detenim davant la Portella , un arc de mig punt rematat per un frontó corbat, amb un escut borbònic en el centre, datat el 1785. Uns passos més enllà es troba l’homònima porta medieval.