Les ciutats romanes

Hem de tenir en compte que no totes les ciutats que anaven fundant els romans no eren iguals ni des del punt de vista administratiu, ni del jurídic. Amb la progressiva i imparable conquesta de territoris, Roma anava establint diferents relacions amb els habitants i territoris incorporats. Els habitants de Roma van gaudir des dels primers moments de tots els drets (dret romà) als quals podien aspirar els ciutadans. Al principi es van fundar ciutats dins d’Itàlia, les quals gaudien del dret romà i es dividien en dues categories: municipis i colònies. Els primers tenien una constitució i magistrats propis; les colònies es fundaven per descongestionar Roma i aquestes es concedien a ciutadans romans sota una forma legal determinada.

Més endavant, l’Imperi es va anar expandint i es van començar a fundar colònies i municipis fora d’Itàlia. Els habitants d’aquestes colònies gaudien del dret romà. Els municipis, en canvi, podien ser de dret romà o de dret llatí. Ambdós tenien el seu origen en una concessió de l’administració romana a ciutats indígenes. La diferència estava que els de dret llatí no gaudien dels mateixos drets que els del romà: Roma els concedia una constitució on es regulaven i estipulaven els seus drets, el més important dels quals era el de la concessió de ciutadania als magistrats, que es transmetia als seus descendents.

A mesura que Roma es va anar afeblint i perdent poder a partir del segle III dC, l’Imperi va anar concedint el dret romà a totes les ciutats.