Les muralles d’època antiga

El recorregut es realitza pel barri antic de la ciutat de Palma. S’inicia en el Palau episcopal, situat enfront de la mar, darrere de la capçalera de la Catedral de Mallorca, en el carrer Mirador, núm. 5. A continuació ens dirigirem pel carrer del Palau fins arribar al carrer de Sant Pere Nolasc. Girarem a la dreta i a pocs metres veurem a la dreta la porta d’accés als Jardins del Bisbe. Per a anar a l’Arc de la Porta de l’Almudaina, ens ficarem pel carrer perpendicular que és el carrer Zanglada. El recorrem fins al final i girarem a la dreta on a escassos metres trobarem la Porta. Per seguir la ruta, anirem en la mateixa direcció, arribant al carrer Morey i girant a la dreta. En el núm. 8 està situat Can Alabern, en l’interior del qual es troba la placa romana.

Pere d’Alcántara Peña ja l’any 1887, observant la trama de la ciutat de Palma i sense cap excavació arqueològica realitzada, va ser capaç d’entreveure un recinte mural que ell suposava del segle V d C. Aquesta fortificació tendria una planta quadrangular una miqueta irregular amb una façana marítima que aniria des del Palau de l’Almudaina fins al Palau diocesà. Després giraria cap al nord per darrere d’aquest últim, passaria entre els carrers Morey i Zanglada, i arribaria un poc més a septentrió de l’arc de la porta de l’Almudaina. Aquí giraria cap al nord-oest fins a sobrepassar l’edifici de l’actual Consell de Mallorca. Finalment, en algun punt del que va ser el convent de Sant Domingo, la closa es dirigiria altra vegada a la mar, és a dir, cap al Palau de l’Almudaina.

Entre les poques restes visibles de la muralla, podrem contemplar en el pati de la casa Alabern, per on també passava la muralla, un epígraf d’època romana on es poden llegir les lletres MENLIAE C·F SEVERAE, és a dir dedicada a Manlia Severa, filla de Caio. En l’avanç de la nostra ruta podrem observar un tram de la muralla localitzat en els jardins del Palau episcopal. Allà es pot apreciar un llenç bastant llarg i el que sembla ser una de les seves torres. Es conserva altre tram de muralla amb part d’una torre en l’edifici que fa cantó entre els carrers Morey i Sant Pere Nolasc, però per poder fer la visita ha de sol·licitar-se permís als amos de l’edifici.

La ruta per la suposada muralla “romana”, seguint el mapa traçat, acabaria en l’arc de la porta de l’Almudaina. Aquest arc no és ni de bon tros l’original, sinó que és el resultat de múltiples reparacions d’època medieval, a tenor de les reduïdes dimensions de la fletxa de l’arc i de la tosquedat de les seves dovelles. A la seva dreta, mirant des de l’exterior, es pot apreciar un bon llenç de la muralla i part d’una altra de les seves torres. La part d’aquesta construcció defensiva que correspondria a època antiga està feta amb grans carreus bastant ben escairats, col·locats de vegades a soga i través. Les seves torres són de planta quadrada i es troben sempre en la cara externa de la muralla.

Un tema certament controvertit per a la historiografia de Palma és la datació d’aquest recinte mural. Diversos autors l’han volgut situar en el moment de la fundació de la ciutat (Segle II aC) però la veritat és que totes les dades arqueològiques recollides en tres excavacions distintes, ens indiquen que ha de situar-se en un moment molt avançat de l’imperi romà (segles IV o V dC) o ja d’època vàndala o bizantina. Seria doncs una reducció dels límits defensats de la ciutat que abastaria només el barri de l’Almudaina. La ciutat romana, en canvi, seria més gran, abastant part dels barris de Monti-sion i de la Calatrava en el seu costat oriental, i fins al Born en el seu costat occidental.