Les zones rurals

El nostre coneixement del que va succeir en les zones rurals de les diverses illes encara és molt precari. Pels materials trobats en prospeccions podem observar que l’ocupació humana de les àrees rurals va ser la major que mai s’havia conegut. Una bona mostra del control que va exercir l’Estat romà sobre el camp són les restes fossilitzades de centuriacions que trobam en la parcel·lació de Mallorca. Els centres d’explotació agrària característics de l’època romana per a tot l’Imperi van ser les viles. Curiosament la nostra terra encara es coneixen molt poques i sols en unes quantes s’han realitzat excavacions arqueològiques remarcables. A Mallorca tenim els casos de Sa Mesquida, a Santa Ponça-Calvià; Can Maiol, a Felanitx, i Son Matet, entre Maria de la Salut i Llubí. A Menorca, resulta estrany que encara no coneguem cap exemple de vila típicament altimperial. A Mallorca i Menorca un fet que s’ha de destacar és el de les evidències de la continuïtat d’ocupació en molts jaciments d’època talaiòtica. En aquests assentaments, com en les viles i en les ciutats, es van incorporar noves tècniques constructives, com l’ús del ciment romà per a estructures o paviments (opus caementicium i opus signinum), les teulades fetes amb la combinació de teules planes i corbes (tegulae i imbrices), etc. A Eivissa també s’aprecia aquesta continuïtat en l’emplaçament de les residències rurals. Allà, però, aquest fet ens ha d’estranyar menys ja que les explotacions agropecuàries púniques eren molt més similars a les romanes del que hagueren de ser les talaiòtiques.