Els grups socials

En la societat mallorquina de l’Edat Mitjana van coexistir diferents grups socials, definits tant per l’origen com per la religió. Una coexistència marcada per la segregació social a què sotmetia el grup majoritari -la població cristiana, d’origen majoritàriament català- a les dues minories que també integraven la societat mallorquina, els esclaus i els jueus. Aquests darrers disposaven d’una organització autònoma –l’Aljama- reconeguda pel rei. En canvi, la situació dels esclaus – d’origen no mallorquí, una vegada extingida la població musulmana autòctona, a finals de segle XIII- era certament diferent, ja que venia definida per la seva condició jurídica, concretada bàsicament en la privació de llibertat i la submissió a les ordres del propietari. Tant els jueus com els esclaus van ser objecte d’una severa legislació discriminatòria i de control, que els convertia en grups a part de la majoria cristiana vella o “de natura“.